Torno a casa

Avui tanco aquest blog, ja toca tornar.
Primer, vull donar les gràcies a totes les persones que m’han llegit. Aquesta petita crónica va neixer amb l’idea de tranquilitzar familiars i tenir al dia als meus amics, però si thas afegit, sempre has sigut benvingut.
Mai he tingut la pretensió de voler fer un blog util per a propers viatgers, han estat uns escrits on he reflexat pensaments, vivencies i alguna anegdota, no es un manual d’adreces .
Ha sigut un viatge molt complert, a moments complicat, però he tingut molta sort i he sortit airos de totes les situacions difícils, ara ja fa quasi un mes que vaig sortir de Barcelona, i ja començo a tenir ganes de tornar, la meva gent i la meva ciutat m’esperen, i jo els trovo a faltar.
He dormit al ras i en els hotels mes luxosos, he trepitjat pedres mil.lenaries i he pujat a futuristes gratacels, he tastat la soletat i he rigut amb amics, he caminat entre tigres, he viscut.

El sobre dels diners, que tant goig feia quan vaig sortir de Barcelona, està a les últimes.
Decideixo prescindir del taxi del aeroport, primer, pq no em tornin a timar els taxistes, i segon, no tinc diners amb que ser timat.
Es tard, i deambulo per l’ aeroport buscant el tren, però al final, m’entero que aquesta hora no funciona, finalment trovo un bus, soc l’unic guiri q l’agafa.
Despres d’una hora, arrivem a l’estació central, i merda, ja m’esperen com a voltors els taxistes locals, no tinc elecció, i n’agafo un, que diu q es molt legal i q no para d’escupir amb grans flemes durant tot el trajecte.
Pago un preu abussiu, com casi sempre que agafo un taxi, però em compensa que, un altre cop, em donen una habitació de superior categoria pq l’hotel es ple, estic a la planta 28 amb vistes a les torres Petrones, mola.
Kuala Lumpur es una ciutat neta i moderna, però la gent no es tant simpatica com a Tailandia, correctes, però una mica secs. La ciutat es mes “caminable” que Bangkok, encara que pensada per els cotxes.
Tinc les petrones aprop, i serà el primer que visitaré. A la cua dels tikets, veig un cartell q per avui, ja no en queden, de totes formes, em faig l’ analfabet, i pregunto. La fortuna em torna a somrriure, al ser un, em deixen pasar i visito el pont que les uneix, te una bona vista, però nomes deixen visitar fins aquesta alçada.
Les torres son impresionants i maques a l’hora. He vist altres edificis igual d alts a Hong Kong o NY, però al estar bastant separades d’altres edeficis es com si destaquesin mes.
Visito el mercat central i China tonw, i ara la gran pregunta, que faig demà?
Em sobra un dia sencer i mig del següent i la ciutat s’em fa petita, ja pensaré algo.
S’està preparant una megatormenta, ojalà iluminin les torres i pugui pillar uagun llamp amb la càmara, tinc temps de sobra per estar a l’aguait.

The Beach

Animo a Pablo a fer una excursió. Ell ha estat moltes vegades per aquesta zona, però mai ha anat a les Piphi, unes illes paradisiaques que estan aprop.
Ens porten en una llatxa molt ràpida cap a les illes, fem algunes parades on podem bucejar. La sensació d’estar rodejat de cents de peixos de colors es increible, i a l’hora inquietant, pq no tenen cap por i nedan molt aprop, fins hi tot n’arrivo a tocar un.
Per fi arrivem a Maya Bay, l’ autentica estrella de l’excursió. Realment la persona encarregada de localitzacions de la pelicula “The Beach” no hagues pogut triar millor lloc.Es precios, segurament la millor platja on he estat mai.
Despres d sentir-me una mica Di Caprio, tornem a agafar la motora en direcció a la platja dels micos. Ens explica el guia, un belga molt simpàtic, que aquest macacos estan enganxats a la Pepsi, com si d’una droga es tractes, i no paren de demanar-ne a la gent que els visita. Son animals territorials, i quan jo m’aventuro mes endins de la platja per fer fotos, nhi ha un que em salta a l’esquena, no em fa mal, però m’avisa, de seguida em retiro a lloc segur.
Finalment fem una pausa en una illeta de comic de naufrag, no deu fer mes de 400 metres de llarg i en algun punt, es tant estreta que no deu fer mes de 30 metres d’ample.
Despres de pasar un dia sensacional, ens despedim a l’hotel, Pablo marxa d matí per tornar a Bangkok. Ha sigut un gran capdesetmana i ens ho em pasat sensacional.
Ara espero un avió q mha d portar a Kuala Lumpur, un altre pais, una cultura diferent i la etapa final del meu viatge, tinc moltes ganes de veure les torres Petrones.

Luxe Oriental

Abandono la illa Ko Tao, i despres d’una llarga espera al bonic aeroport de Ko Samui i un curt vol. Arrivo a Phuket.
Els que coneixeu a Pablo, ja sabreu que es un home de morro fi, i l’elecció de l’hotel on pasarem aquest capdesetmana no traeix en absolut els seus gustos.
A l’entrar en aquest recinte enorme, em colmen d’atencions i parabens, això si q es luxe oriental. A mes, despres m’entero que lhotel a tingut el detall amb mi, de donar-me una habitació de nivell superior a la q vaig contractar, encara no se pq, però potser, el meu nom, fa q em confonguin per el superagent. No es conya, però a bastants llocs soc anomenat com a Mister Bon, al dir el meu segon cognom en angles sona realment com a Bond, fa gracia.
Per fi arriva Pablo, em fa molta il.lusió compartir aquest capdesetmana amb ell.
Despres de sopar ,unes cerveces i llarga conversa anem a dormir.
Os podeu imaginar l’impresió que em va fer allotjar-me en un lloc com aquest, jo que vinc de dormir 4 dies en una cabanyeta de 2 x 2 metres i matar aranyes, ha sigut un petit shock dormir aquí, encara que un s’acostuma ràpid al luxe.

L'illa dels lisiats

Una de les curiositats d’aquesta illa, es veure la gran quantitat de gent lesionada que va amb venes. Una raó, es el malestat de les carreteres que provoca moltes caigudes amb moto, i l’altre, les moltes rascades que la gent es fa amb les roques fent submarinisme.De moment el meu cos continua intacte, amb l’esquena una mica cremada per el sol però sense envenatges.
Que es el q recordem? De quins records omplim la nostra memoria?
Jo no recordo que vaig fer un dimarts de febrer d’aquest any o de fa 10. Però si tinc molts records de moments especials i únics.Si no vivim nous moments, no crearem nous records i la nostra vida serà buida i monótona. El temps pasa, pq el present no existeix, al final, nomes ens queden els records de les experiencies viscudes. En aquest viatge, estic fabricant molts moments a recordar per omplir la memoria de moments unics i especials.
Demà marxo, em sap greu deixar als meus companys, però jo ja tinc ganes de continuar camí i descobrir nous llocs. Pablo m’espera a Phuket en un resort d l’hosti. Un dia toca dormir en una cabanyeta i un altre rodejat de luxes.

PS . No fa ni 5 min acabo de foragitar a pareazos una aranya no molt mes petita q la meva ma q estava dins la cabanya. Avui abans de dormir hauré d fer una revisió. No he pogut fer-li cap foto. L’instint d supervivencia ha fet q tregui el pareo abans q la camara.

Robert Capa

A la biografia de Robert Capa, explica els llocs estrambotics e incómodes on arriva a dormir fent els seus reportatges.
Nosaltres agafem el ferry cap a Ko tao i fem port al migdia. Durant la travessa coneixem a un grup de nois catalans, amb els cuals acabem compartin jeep, ja que anem al mateix lloc.
L’ illa està plena, no hi places fins demà, la única sol.lució es dormir en un altell sense parets ,a primera línea de mar, això si. I amb uns veins rastes al pis de sota.
Fem broma hi ens ho pasem b planejant la logística de com posar les esterilles, es com un gran joc de tetris.
Despres de perdre unes cuantes partides al mentider amb els nostres nous amics, ens posem a dormir, nomes una màginifica sortida de sol trenca el meu son, lamento no tenir la càmara aprop, però un mar de cosos m’impideix accedir-hi..
Per el matí, un cop instalat, ara si, a una cabanyeta de banbú, exploro el fons submarí amb les meves ulleres amb càmara, es increible veure la quantitat de vida que hi ha aquí sota, espero poder retratar algun peix per poder ensenyar-vos.
Aquesta nit, dormint quasi al ras en un lloc extrany, he pensat en Robert Capa.

Rasta man

Ahir despres de sopar, vem fer una copa, en el que segurament,serà el millor bar de tot el viatge. Amagat en una cala ,un cartell lluminos de Pepsi ens dona la benvinguda al rasta bar. Fet de fustes i fulles de palmeres, el local te varios nivells comunicats per escales, la sensació es d’estar a la casa de Tarzan. El bon rotllo de la musica reggea i la amabilitat del patró (Tom)que ho regenta ,fa que pasem una vetllada carregada de bones sensacions i agradable conversa. Estem pasant molt bons moments plegats, però crec, que hi ha la sensació general, que en aquest bar, estem vivint un moment realment especial.
Avui, fa molt bon dia, i gaudim d’un dia de relax i platja. M’aconpanya la lectura de la biografia de Robert capa i Pearl Jam hi posa la banda sonora. La bellesa del paisatge i la veu de l’Eddie Vedder, fa que a moments m’emocioni i pensi en la sort que tinc de poder gaudir de moments com aquest.
Demà Ko tao, espero que em porti noves emocions.

Peewa

Aquest matí, em llevo d’hora i la directora de l’hotel em porta l’esmorçar amb la seva moto.
M’aseg al porxo mirant el mar i menjo en companyia de la “Peewa” la simpàtica gossa del hotel, no se si es q li he caigut b, o que amb el suborn d’uns trocets de pa , pago la seva companyia, pero d totes formes es molt agradable.
Enseguida apareixen els meus amics, avui voliem llogar una barca, però amb el vent que fa, duptem que pagui la pena fer aquest viatge i decidim llogar un cotxe per recorrer la illa.
El Roger es posa al volant, que està a la dreta, conduir per aquest lloc no es gens fàcil, però ho fa molt b i ens porta a tots els llocs on voliem anar.
Visitem un buda gegant i unes roques de formes pintoresques, que els tailandesos han batejat com l’avi i l’avia. Tambe anem de botigues, jo no acostumo a comprar casi b res, però mentres el Roger es prova uns pantalons, em deixo portar per la febre consumista i adquireixo una samarreta d’imitació que m’ha agradat.
Finalment tornem als nostres hotels, i jo em regalo un banyet a la piscina q tinc devant del mar.
Ara, estic esperant als meus amics per anar a sopar, ja veurem q farem demà.
Aquest matí, mentres esmorçava, em sentia com si estigues dintre d’un salvapantalles de windows, siusplau, no premeu cap tecla ni toqueu el mouse, q m’hi vull quedar.

4 8 15 16 23 42

La sort de viatjar per lliure, es q si un lloc no et fa el pes, pots canviar. Vaig rebuscar per internet algun hotel de bon preu aprop d’on estaran el Roger i la Clara. Agafo el taxi, amb l’esperança de que el nou lloc sigui millor. No he vingut de tant lluny, per acabar a un megacomplexe turistic ple d’australians.
Al arrivar a lloc, em rep una senyora molt amable i simpàtica, i em porta, ara si, a una cabanyeta molt confortable.
Miro alrededor, i, això si q es el paradis que buscava, una cabanyeta a primera linea de mar, en una platja deserta plena de palmeres , aigua transparent i una piscineta.
Amb l’emoció de sentir-me una mica prota de “Lost”, inspecciono la platja, si estigues una mica aprop del hotel dels meus amics, ja seria massa. No he caminat ni 20 metres desde la meva platja que sento el meu nom, hosti, es el Roger, i derrera la Clara, quina il.lusió i quina sort estar tant aprop.
Prenem una cervessa mentre ens expliquem les experiencies del viatge i intentem planificar una mica els dies que estarem junts.
La recerca de paradisos mai es fàcil, però amb una mica de sort i esforç, es poden aconseguir.

Fraudes

En alguns viatges sempre hi ha un "aixo es el famos...?" o un " m ho imaginava mes gran". Dons jo avui he tingut la primera decepcio del viatge. Amb el q mha costat arrivar fins aqui, i de moment, no he vist cap cabanyeta i la platja es molt pitjor del q imaginava. No esta malament, pero, la zona on estic, q segons la guia Lonely es de les millors platges, es un fraude.
Em llevo tard, i camino bastant desd lhotel fins un lloc decent on poder banyarme.No estic malament, fa bon temps i la platja no esta mal, pero, potser pecava d ilus imaginant una platja tipus "Lost" i en realitat es Salou, ple d xiringos i llocs de massatges,a mes, jo q volia fugir dels tipics venedors ambulants , aqui tb n esta ple, i fins hi tot nhi ha q porten fogonet per fer menjar, el q em fa gracia, son els venedor de gelats, cantan cancons als posibles clients i tiran la carta de genlats a la sorra, es divertit sentir los.
A l aigua conec a un noi italia, parlem d viatges, i com no, de futbol, el tema d conversa internacional.Potser podria fer mes amistat amb aquest noi, i sortir a prendre algo, pero entre el meu caracter desconfiat,i q dma veure a Roger i Clara, fa q em despedeixi cortesment i lhi desitgi un bon viatge. Mestare tornant un tio solitari q no confia en ningu? espero q no, d fet, espero amb moltes ganes als meus amics.
Aquesta tarda vull pasejar per la platja amb la camara, espero poder falsejar una mica el paisatge i q sembli mes maco del q es realment.

Transpors i mes transports

Arrivo a l estacio per agafar el tren que mha d portar a Kosa Mui.
Pero cuan em diu el taquillero que el tren esta ple em quedo de pedra, necessito pensar q fer, els plans sha trastocat, i molt.
Penso q la millor alternativa es agafar un altre tren q almenys em deixi a la meitad, i alli, ja mespavilare.
Vaig a una altra taquilla, li dic el nou desti, i torno a preguntar per ,si de cas, si hi ha algo per Kosa Mui.La noia, molt mes eficient i amable, em sorpren dient me q compran 2 bitllets i canvian d seient al mateix tren, puc arrivar a desti.
Realment, no sap el favor q em fa, i estic a un pas d anar al capullo dabans i ensenyar li els bitllets i dir li q fagi b la feina.
Son 8 hores d tren interminables. I per fi arrivo a lloc, ara nomes toca agafar el ferry. Pero en aquest pais no hi ha res facil, resulta q el ferry esta a 80km d on et deixa el tren. Per sort, aquest tramits no els faig sol, i m enganxo a uns nois Irlandesos q amb el seu angles faciliten les transacions.
Despres d un taxi i un autocar, q ens ofereix una hora de retransmissions de baralles d bous, veiem el ferry. Una hora mes d ferry, i amb el neguit q ja es d nit i no tinc on dormir.
A port, els taxistes et persegueixen per portar te a lloc, aun preu abussiu, pero he d tragar, no he dinat, es fosc, i estic en un port despoblat.
Per fi, ha costat, pero ara ja tinc hotel i he sopat una pizza molt bona.Torno a estar tranquil.
Dma relax a la platja....espero.

Fa dies q no tinc Wifi, i escric desd cibers, no tinc guions ni accents. D fet, millor, aixi tinc justificacio per les faltes q faig .

Paris

Estiu de 1981, els meus pares em porten a Paris, es el meu primer viatge a l’estranger i jo soc petit i capritxos, nomes penso en comprar ninos de “La guerra de las galaxias”, però també veig la torre Eiffel, el museu Pompidu , el Louvre i donc de menjar als ocellets del parc al costat de l hotel amb el panet que sobra d l’esmorçar.
Ara ja tinc 40 anys, i he viatjat a molts llocs, però aquell va ser el primer i gràcies als meus pares, he aprés a viatjar i a espavilar-me per el mon, a tenir curiositat per coneixer llocs nous i en definitiva, a ser una persona inquieta que no es conforma en veure les coses en un atles, sino a sentir-les in situ.
Avui, poca cosa a destacar. Em llevo molt d’hora per agafar el tren que em torna a Bangkok, un altre cop Bangkok. Tinc ja moltes ganes de deixar aquesta ciutat, ja no se que veure mes, per sort, avui quedo amb la Raquel, una altre viatgera inquieta que vaig coneixer al foro de Lonely planet. Qudem una estona per explicar-nos els nostres viatges, ella ha estat a Laos, on ha tingut una mala experiencia amb la policia local, però està contenta del viatge. Marxa aquesta nit a Ko tao i jo demà a Kosa mui, serà complicat tornar a coincidir, però poder parlar una estona en català una estona ens ha anat be als dos.
Demà un altre cop tren i ferry, ja tinc ganes d’estar a la meva cabanyeta de la platja.

Ciutat de gossos

El dia no comenca massa b. Una senyora francesa molt nerviosa, m explica a l hotel, que lhan robat amb un tiron de moto, i ha perdut el passaport, pero, q avui el ser diumenge, l embaixada francesa esta tancada i ningu pot fer res. Lhi pregunto si puc fer algo per ella, pero, tant sols m agraeix que lhagi escoltat. Em sap greu, pero, cuan fem de guiris, som un objetiu. Aquest cas, em fa reflexionar en que no puc baixar la guardia, encara que Tailandia es un pais molt segur en general, he de vigilar.
Hi ha cua a la recepcio de lhotel, he d agafar un tren i s em acava el temps. Miro d agafar un tuc tuc, pero el xofer comenca a preguntar, q si on vaig, q si no sap si portar me...en fi, comenco a possar me nervios i no estic per hosties, o em portes ara, o no. Al final es no.Haure d agafar el metro.
Per fi arrivo a l estacio, i curiosament tot es bastant facil, desd comprar el billet fins a arrivar a Ayuttaya. Ara si q em sento un motxillero real.Al arrivar a l estacio, comparteixo tuc tuc amb uns holandesos i busco allotjament. L hotel es economic, net i tranquil, ja mesta b, no te els luxes dels altres allotjaments, pero em val.
Per la tarda, em faig un fart d caminar i veig tots els temples que hi ha dintre la ciutat, n hi ha de molt macos, encara q les manades d gossos minquietan una mica, no os vaig dir, pero a Bangkok, vaig voler entrar a un cementiri, i uma manada d gossos va comencar a bordar i a rodejar me, no va pasar res, pero no vaig poder entrar hi.
En aquesta ciutat els gossos son els amos, cada temple te la seva manada, van a la seva, pero crec q les autoritats podrien fer algo per solucionar el q pot ser un problema.
Avui tinc tot el dia lliure, i no se massa q fer, soposo q em fare un altre massatge, i anire a algun temple d les afores.
Dma torno a BKK.

La barba

En el primer post d’aquest blog, os parlava de la maleta que porto. Crec que vaig fer una bona compra. Es pot dividir, i per aquesta sortida de tres dies, nomes em calia la bosa petita que va enganxada, el reste, m’espera a Bangkok, i a dintre, la funda de pluja q tant b m’hagues anat ahir. Per sort, malgrat haber-se mullat bastant, la càmara aguanta molt b i continua fent fotos.
Aquest matí, mhe creuat per primer cop amb un parell d’hostes del hotel, m’agrada saber que no soc l’unic.
Tinc el dia lliure i decideixo anar als jardins de la independencia. Allí em diuen que el rei de Cambotja ha vingut a pasar uns dies, i que part dels jardins estan tancats. Hi pasejo una mica, però la presencia de massa militars fa que marxi aviat, semblen bona gent, però no vull arriscar-me.
Torno a la zona del mercat i veig molts centres de massatge. Entro en un i escullo una rexlexologia podal. Les noies del local, molt rialleres, em tracten amb amabilitat i em pregunten d’on soc i si tinc novia,em fa gràcia i segueixo una mica el joc. Al cap d’una hora, surto nou i amb l’ego alt.
Continua la meva visita per Siem Reap i entro en un parell de temples de la ciutat, estan molt nets i acabats de pintar, soposo que per la visita de sa majestat, però vist lo d’ahir, els trobo poca cosa.
Torno al mercat, i compro un parell de records, aquí es noten les meves nefastes dots com a negociant, les meves ofertes son rapidament aceptades per els venedors amb un somriure als llavis.
Despres de dinar, faig temps i vaig a una gelateria. Les noies del local em miren i xixiuegen, despres riuen. Soposo que la barba em fa ser diferent i els hi agrada.
M’agradat molt aquest pais, te coses fantastiques i la gent es molt amable, algun dia hi tornaré per estar-hi mes dies, amb barba, clar.

Ankor wat

Esmorço en solitari, sota la atenta mirada dels cambrers.
Enseguida em recull en Tee, el que serà el meu guia durant la visita dels temples. Al estar acostumat a anar al meu rotllo, m’agovia una mica tenir que seguir a algú, però veig que em deixa anar bastant a la meva, i penso, donat l’enormitat del complexe,que està b que algú em porti.
Es molt amable i m’explica en detall tota l’historia del lloc i de Canbotja en general, jo entenc la meitat, però sonric, i faig veure que ho entenc tot.
Malgrat que la pluja es constant,disfruto molt de la visita. He tingut la sort de veure llocs molt bonics durant els meus viatges, i sens dupte, aquest podria estar entre els cinc primers.
Torno al hotel molt impresionat per el q he vist, i just surt el sol despres d’haber plogut tot el dia. No es pot tenir tot.

Pluja

Em llevo a les cinc per anar a l’aeroport, el viatge es curt una hora mes o menys i arrivo a Siem Reap.
A l’hotel tinc la sensació de ser l’unic hoste, no em creuo amb ningú, llevat de l’amable personal del hotel.
Descanso i espero a que pari de ploure, però la pluja es continua i al final decideixo sortir.
Aquí, encara que el pais sembla mes pobre, tot es mes car, un trajecte curt en tuc tuc desde l’hotel al mercat, costa 3 dolars.
El centre de Siem Reap es molt maco, te com un aire colonial de la época francesa. Està ple de botigues i restaurants. Es molt diferent a Bangkok, no hi ha tant estres, i el tràfic es mes relaxat.
No para de ploure, però les gotes son suaus i calentes, no m’importa mullar-me i perdrem per el mercat.
Finalment, torno a l’hotel, i el trovo tant desert com abans. Aniré a dormir d’hora, espero amb impaciencia el dia de demà, tinc moltes ganes de visitar Ankor Wat.

Mototaxi

Mentres faig una cigarreta a la terraça del hotel abans de sortir, arriva un missatger amb el meu passaport i el visat de Canbotja, menys mal, ara ja no hauré de patir.
En general, la gent del pais es molt amable i simpàtica, però a tot el mon, els taxistes crec que mengen a part, i que em perdoni el gremi, però, a la Xina ja vaig tenir problemes amb ells, i avui, només sortir del hotel, li ensenyo l’adreça a un, i em diu que per menys de 200 no em porta, que es molt lluny, jo que començo a pillar-li el tema als preus, li dic que no, que nomes em pujo amb el taximetre, ell no baixa del burro, ni jo tampoc, aixì que espero un altre que si que em porta sense cap problema, el taximetre marca 80. No es per els diners, que total 200 bats son 4 euros, però no mola que em vulguin prendre el pel.
El museu nacional, no es gran cosa, però al tenir gran varietat de coses, história del pais, obres d’art, sedes, armes antigues, etc,etc, no es fa pesat de veure.
Com estic aprop de Kao san road, hi torno, dino i puc prendre un café expresso. Bado per els mercats d’allí i decideixo anar al Wat Bechamabophit, que està en una zona de la ciutat que encara no coneixo.
Sortint d’aquí, entro al parc Dusit, i em trobo la entrada del zoo, es d’hora, i avui es un dia una mica com de propina, ja he vist tot el que volia veure de Bangkok, i entro.
Vaig passejant veient les diferents bèsties que hi ha, fins que en trobo la gàbia del tigre, recordo el dia d’ahir i als tigres feliços que viuen amb els monjos, no puc evitar que aquest del zoo em fagi certa pena.
Avui, porto pantalons curts, i a la entrada del museu “support”, on hi ha la sala del tron, i gran varietat de joies, la noia de la entrada em fa comprar una faldilla i me la posa, em va molt llarga i estreta, això fa que camini com una “gueisa”,mhe de arremangar, o si no aquesta visita durarà mes del previst.
Vull tornar a l’hotel, i paro un Tuc tuc, negocio el preu i pujo, però al cap de cent metres, l’home sho repensa i em diu que es massa lluny, que no em porta, perplex, baixo del tuc tuc, i espero un altre transport.
Al cap de poc, s’acosta una senyora motorista, em pregunta on vaig i negociem. Però em diu que em portarà el seu marit, i l’esperem.
Cuan em dona el casc de plàstic prim, començo a pensar si ha sigut una bona idea, això d’agafar un mototaxi. En fi, ja os he explicat com es condueix per aquí, anar amb moto es una bojeria, pasem per llocs inversenblants, entre cotxes, i violem el codi de circulació cent cops, potser no hauria de ser tant temerari, però em diverteixo molt.
Arrivem a lloc, i cuan baixo de la moto em fa mal tot.
Demà vaig a Canbotja, ja tinc ganes de sortir de Bangkok , aquí ja he vist tot el que volia veure.
Per cert, m’agrada molt cuan m’escriviu comentaris, es agradable notar que hi ha gent que em segueix.

Eye of the tiger

Avui vaig un pel cansat, m’he llevat molt d’hora, i crec que escriuré poc.
A les 7 em pasen a buscar, primera parada, el museu dels presoners de guerra. Només entrar a la reproducció del camp de presoners, em ve a la memória una série de fa molts anys que es deia “Tenko”, on malvivien unes dones occidentals de la segona guerra mundial.
Tot seguit arrivem al pont del riu Kwai, famós per la película del mateix nom, hauré de tornar-la a veure.
Despres de dinar, la guia que em porta per aquest llocs, em recomana una visita a una cova on hi ha un buda.Estic totalment sol a la cova, i en la seva part mes interior, començo a sentir crits de ratpanats, això no mola, toco el dos i enfilem cap el que realment interesa en aquesta sortida, El temple dels tigres.
Abans d’entrar, et fan signar un document on t’expliquen que els tigres son animals salvatges, i com a tals, poden tenir comportaments imprevisibles, i que el temple no es fa responsable de res.
Ens obren la porta, i enseguida veig 4 tigres joves, portats de la corretja com si fossin gossos. Arrivem a una explanada on deuen haber uns 20 tigres, lligats i amb cuidadors, la veritat esq està ben organitzat i sembla molt segur. Els visitants fem turnos per fotografiar-nos amb els felins. La veritat es que ajupir-se i tocar un tigre, es una experiencia que mai oblidaré, d’aprop encara son mes grans.
Fem una pasajadeta amb els monjos i els tigres fins una cantera propera. Allí, ens tornem a fer les fotos i s’acava la visita..
Ha estat genial, experiencies com aquestes fa que valgui la pena estalviar tot l’any.

A la carrera!

Per la nit, Pablo em ve a buscar, quina sort tenir un amic a Bangkok. Llàstima que per motius laborals, igual ja no podrem coincidir fins el dissabte, quan jo torni de Cambotja.
Bangkok es una ciutat complicada, per la gent europea, que ens agrada caminar, es un repte continuo. A l’hora de pasar un carrer, has de estar en forma i ser molt ràpid de reflexes. El truc, es posar-te a rebuf d’un local, i corre, cuan ell corre, ni els escasos pasos que tenen semàfor os podeu fiar un pel, de fet, ni les aceres son segures, sempre et pots trobar una moto que vol pasar, i com no, ells tenen preferència.
Per recuperar-me de les carreres, avui em faré un massatge tradicional tailandes. Em rep una senyora molt fornida, que en fa posar una especie de pijama. El massatge, es diferent al que podria coneixer, de fet, utilitza colzes i peus per premer diferents parts del cos, hi ha moment que en sento pres en alguna extranya clau de presing cath. Al cap de dues hores surto nou , encara que amb una mica de mal als besons.
Camino molt, i arrivo a la granja de serps i despres visito el barri de Farang.
Avui aniré a dormir d’hora, demà el rei de la jungla m’espera. Confio que estigui de bones.

Monzó

A les 19 he quedat amb el Roger i la Clara al hall del seu hotel.Em fa molta il.lusió trobar-me amb ells i despres de grans abraçades , petons i comentar lo flipant que es veuren’s a l’altre punta del món, decidim anar a sopar a Kao san road.
Despres de passejar i veure l’ambientillo nocturn, sopem en un restaurant molt maco del barri.
Ens ho estem pasan molt b, i anem a prendre unes cervesses al carrer principal, no deixem d’alucinar amb la gent que hi ha, i enseguida comparem el rotllo amb algo semblant a Lloret a la tailandesa, encara que no deixa de ser interessant.
Al dia següent, em llevo aviat, pq anem al Mercat flotant. El Roger i la Clara han negociat al seu hotel un lloguer d’un taxi que ens portarà tot el dia, a un preu raonable.
Despres d’una hora de camí, arrivem al mercat flotant, pujem a una barca, i fem la passejada per els canals.
Es fa curt, sobretot el troç mes interessant ,que es el mercat en si mateix, però tornem satisfets de poder haber-hi estat.
Ara el taxista ens porta a un temple “Wat Arun” que està a l’altre banada del riu. Disfrutem admirant la bellessa del lloc i escalant per les seves empinades escalinates.
Amb l’esforç realitzat, necessitem menjar algo, i parem en restaurant “callejero”, que si ets una mica tiquismiquis , millor que no hi vagis. Per rentar-se les mans, tens una palangana, i si vols, pots demanar vegudes a granel, servides en una canyeta en una bossa de plàstic.
Voliem anar dspres a Chinatown, però mentre paguem, el monzo es desborda en tota la seva plenitut. Impossible fer res que no sigui a cobert i acabem, primer com no, en una sastreria, per pagar la gasolina del taxista (comença a ser un clàsic) i despres en un megacentre comercial, que deixa petits als de Barcelona.
Finalment, el taxi em deixa a l’hotel i em despedeixo del meus amics amb l’esperança de poder tornar a trovar-nos al sud, d’aquí uns cuants dies, ells demà ja marxen de Bangkok.
Os trovaré a faltar companys, que tingueu bon viatge!

Roger i Clara

El dissabte abans de sortir, vaig tenir la sort d’estar convidat al casament del Roger i la Clara, i avui m’he llevat amb un SMS d’ells, perque ha donat la casualitat que estan aquí en viatge de noces, aquesta nit quedarem per anar a sopar, em fa molta il.lusió poder veure’ls per aquí.
Avui he agafat el metro per primer cop, es net, ràpid i fàcil, però bastant inútil, les poques linees que hi ha, no porten a casi cap lloc interessant.Però em deixen relativament aprop del Barri xinés.
M’agradat deixar-me portar per els laberintics i estrets carrers plens de gent, la barreja d’olors (no totes agradables) i sesacions, fa que pasi molt de temps vagabundejat per aquí.
Cansat, decideixo entrar en un temple, per recuperar forces. M’aseg en un racó i enseguida em crida l’atenció un ritual que molts dels devots practiquen. Es tracta de resar amb un pot ple de palillets, que sacsegen fins que en cau un, tots porten un missatge i soposo que segons el que diu , el dessig de la pregaria es compleix o no, això ja es una interpretació propia, hauré d’investigar si realment te aquest significat.
Es realmet molt difícil trobar bars normals o cafeteries on recuperar forces, aixì que decideixo anar a Khao san road, meca de motxileros i reducte occidentalitzat. Aquí per fi, recupero forces menjant algo seient en un bar que cultaralment m’es proper.
M’estic donant compte, que de moment, no estic fent massa fotos, estic com mes tranquil, i no em cal preme el disparador a cada pas que dono. No se pq em passa això, hi hauré de pensar.

Interconexions

Ja he arrivat, la maleta surt per la cinta i no tinc cap problema per passar la frontera i arrivar a l’hotel, un Ibis que està molt be.
Primer em vull situar una mica, i intento passejar per els carrers pròxims a l’hotel, dic intento, perque la cuasi inexistencia d’aceres fa que sigui complicat anar per el carrer com a peatón, no serà una ciutat fàcil, per moures.
Mes tard, em ve a buscar Pablo, un amic que ja fa anys que viu aquí, i em porta a sopar a un restaurant Italià, diu que el meu estomac encara no està acostumat a la cuina tailandesa i que ja hi anirem demà, jo li faig cas, i mentre ens posem al dia dels amics , de futbol i m’explica una mica el tarannà del pais i llocs on anar, gaudim d’un excelent sopar.Pleguem aviat, ell demà treballa i jo estic molt cansat.
El dia comença amb l’obligació de trobar l’ agencia de viatges que m’ha de portar a Siem Reap, necessiten el passaport per el visat. Amb l’ajuda del recepcionista que m’escriu l’adreça en tailandes, es fàcil per el taxista arrivar a lloc..
LLiure ja, comença la primera visita, el Palau reial, ja veureu les fotos, però ara mateix, no penso fer servir aquest diari per canasar al lector donant cada detall de les visites.
Molt aprop, està el temple “Wat Po”, on descansa el buda yacent, que també visito, i sortint, comencen els problemes d’orientació. Soposo que veure’m amb el mapa, la guia i la motxilla de la càmera, provoca la pena dels que en veuen, fins que un simpàtic tailandes s’apiada de mi i em pregunta que on vull anar, al final, acabo amb un munt de llocs nous on anar, i un taxi tuc tuc, amb el preu ja pactat per el simpàtic samarità.
La primera parada no prevista amb tuc tuc em porta al temple del “buda afortunat” que voleu que os digui, res de l’altre mon, La segona, vulguis que no, el taxista em vol portar de botigues, jo li dic que no, que no vull comprar res, però ell, insisteix, i em diu, que si parem, la gasolina li surt gratuita, que siusplau, que nomes miri.
En fi, m’obre la porta un senyor molt agradable de la botiga de trajos a mida, el meu interés per aquest tipus de genere es nul, però entro, i intento mirar amb cert interes, el gran nombre de teles que m’ensenya, fins que veig que mira la meva càmera, i em diu que ell te la D90, dons ja està, uns deu minuts parlant que si aquest accesori, que si aquesta óptica a la rebotiga dels trajos, la situació es extranya i finalment, li confeso al l’home que no tinc cap intenció de comprar res, però que he disfrutat molt compartint els meus coneixements sobre fotografia. Ens despedim, i continua la ruta en tuc tuc.
Golden mountain, un temple mirador, on es veuen unes vistes força interesants de la ciutat, aquí el meu taxista es despedeix i continuo la ruta sol.
No se si serà per efecte de les bendicions del budes, però el GPS del móvil comença a funcionar, i trovo molt ràpid el gran columpio que estava buscant, i de propina, un temple budista molt maco en plena cerimónia.
Del gran buda surten uns cordills que comunican els monjos i a tots els asistens que hi recen, es com una gran intercomunicació cósmica, hi estic agust i mhi quedo una bona estona, mentre hi soc, no puc evitarpensar amb gent que cónec, i com els hi agradaria poder estar veient i sentint això.
Despres d’algunes visites i 40 minuts de taxi (la ciutat es molt caotica) torno al hotel, just per canviar-me i esperar a Pablo, que avui si que em porta a un restaurant tailandes.

20 minuts

Encara ressona la veu de la Srta Ciccone en el meu cap, quan la Marta, la meva fillola, em ve a buscar per portar-me a l’aeoroport.
L’enbarcament i els altres procesos obligatoris per pujar a l’avió, els faig sense cap problema, fins hi tot, aquest cop no em sona l’alarma.
Un cop a l’avió cap a Amsterdam, no em costa dormir, fins que el continuat soroll d’obrir llaunes em desperta, just per a menjar alguna coseta.
Sempre he pensat, que ser viatger d’un avió a l’hora de menjar, deu ser el mes semblant a possar-se a la pell d’un gos. Depens totalment de quan les hosteses ho vulguin, a mes, tampoc pots escollir, si nomes et donen cacahuets, dons cacahuets, si hi ha pollastre, dons mes val que t’agradi, mai podras dir, ara vull una pizza i a la hora que vulguis, en aquell petit domini, el teu amo es l’hostessa i ella et donarà de menjar, quan li vagi be, i si aixis ho vol.
Ja estic a Schiphol, la carta d’embarcamet em marca la porta F7, per agafar l’altra vol, i segons el mapa de situació, estic justament a l’altre punta, el mapa em diu, sumant els temps, que trigaré uns 20 minuts, i aixís es, sense comtar la parada a la “narcosala” dels fumadors, crec que l’unica en tot aquest inmens aeroport.
Per fi arribo a la porta que em toca, però algo no va be, miro la pantalla, i només surten 2 vols, un a Tokio i l’altre a Kuala Lumpur, merda, ja hi som… Per fi, trobo una pantalla on hi surten tots els vols, i el meu hi surt, però a la porta E20, com es petit aquest aeroport, trigo uns 20 minuts mes a ser-hi.
Per fi arrivo, i ara si, es la correcta, encara tinc molt de temps, i començo a escriure aquesta crónica, en Word de moment, perqué encara no he trobat un Server wi-fi de franc.
Ara aniré a fer un altre cigarreta, nomes son 20 minuts, i d’aquí 12 hores, ja estaré a Bangkok.

L'equip

Un viatge, suposa per a mi,la fusió de dues de les coses que em fan mes feliç, la fotografia i viatjar.
Fer fotos es algo que faig habitualment i no em cal cap altre motiu que el desig de fer-ho, en canvi, no entenc el viatjar sense fer fotos, crec que no viatjaria si no pogués portar càmera, de fet, tots els meus acompanyants de viatge han patit les meves "neures" a l'hora d'anar a un lloc, o a una hora específica només per el fet de fer la foto,quina paciència que han tingut, gràcies per aguantar-me.
Tenir un bon equip, es important, però no definitiu a l'hora d fer bones fotos, en el meu cas, al llarg del temps, he anat ajuntant un "equipet" raonablement prou bo. El tema, es ser conseqüent amb les necessitats i la realitat del viatge.
Queda clar, que tot girarà entorn de la meva màquina principal, una Nikon D80. Per acompanyar-la, el primer convidat serà el polivalent Nikon 18 - 135, es una lent acceptable, que es molt útil per viatjar, la seva amplia focal, fa que la puguis utilitzar en casi tots els moments. En segon lloc, el Sigma 10-20, molt útil per fotos d'arquitectura i petits espais, per últim, un Nikon 50 1,8 , ideal per a retrats i llocs amb poca llum.
El 70- 200 i el 17- 50, aquest cop es queden a casa, malgrat ser dos excel.lents òptiques, 2,8 totes dues, no puc portar-les, es un viatge molt llarg i amb molt moviment, al final necessitaré un sherpa.
Aquest any, es el primer cop que portaré flash extern, no se si l'utilitzaré molt, però segur que en mes d'una ocasió, el trobaria a faltar.
També com a novetat, portaré una càmera aquàtica muntada en unes ulleres de busseig,
el resultats encara son una incògnita.
Completant tot això, he afegit al equip, un minipotàtil per les copies de seguretat, i de pas, anar actualitzant aquest blog.
Finalment, estris de neteja, carregadors, targetes, funda de pluja (per al monzó) i una petita càmera Leica minilux d'emergència de 35 mm.
Sempre acabo amb mal d'esquena però desprès, quan miro les fotos se'm passa.

Música de supervivencia

Tota gran aventura, ha de tenir una bona banda sonora. I aquesta es la tria que m'acompanyarà al llarg de la travessia.

ACDC.................................................Black ice
Antònia Font.........................................Batiscafo Katiuscas
The Beach............................................BSO
Blondie..............................................Greatest Hits
Budweiser Clubbing Producers By Recycled Sound.......varios
Caravan 2009: Canarias Arte Avanzado.................varios
The Chemical Brothers................................Surrender
Colder...............................................Heat
CSS..................................................Cansei De Ser Sexy
Death In Vegas.......................................Scorpio Rising
Depeche Mode.........................................Remixes 81-04
Eddie Vedder.........................................Into The Wild
Ferenc...............................................Fraximal
Fleetwood Mac........................................The Very Best Of Fleetwood Mac
Interpol.............................................Antics
Our Love To Admire
Turn On The Bright Lights
JET..................................................Get Born [Bonus Tracks]
Joy Division.........................................Substance 1977-1980
Kings Of Leon........................................Aha Shake Heartbreak
Because Of The Times
Only By The Night
Youth & Young Manhood
Ladytron.............................................Softcore Jukebox
Witching Hour
Leftfield............................................A Final Hit: Greatest Hits
The Matrix...........................................BSO
Massive Attack.......................................Protection
MGMT.................................................Oracular Spectacular
Mono.................................................Showtime
Nine Inch Nails......................................Year Zero
Nirvana..............................................The best of
Orbital..............................................Work 1989-2002
Pearl Jam............................................Live At The Gorge
Pete Doherty.........................................Grace/Wastelands
Placebo..............................................Battle For The Sun
Meds
Sleeping With Ghosts
Portishead...........................................Third
The Prodigy..........................................The Fat Of The Land
Radiohead............................................In Rainbows
OK Computer
Sex Pistols..........................................Kiss This
Shout Out Louds......................................Our Ill Wills
The Strokes..........................................First Impressions Of Earth
Is This It?
Room On Fire
U2...................................................Achtung Baby
How To Dismantle An Atomic Bomb
The Joshua Tree
Vampire Weekend......................................Vampire Weekend
The Go! Team.........................................Proof of Youth
The Killers..........................................Day & Age
Luomo................................................Paper Tigers
Nelly Furtado........................................Loose
Pan Sonic............................................Katodivaihe
Pete and The Pirates.................................Little Death
Peter Bjorn and John.................................Living Thing
Phoenix..............................................Wolfgang Amadeus Phoenix
The Whip.............................................X Marks Destination
White Lies...........................................To Lose My Life

Si teniu alguna proposta mes?

La Ruta

Vaig passar força temps rumiant la ruta del viatge. Ajudat per les guies de Lonely Planet , la guia del Pais Aguilar i moltes pàgines web, vaig acabar de decidir el que serà el full de ruta d'aquesta aventura.
Mai m'han interessat molt els paisatges naturals, tampoc m'agraden els individus que hi habiten, parlo de insectes i rèptils, no de persones. Encara que també, veure a pobres dones sotmeses a la tortura de portar anelles de ferro al coll, per guanyar-se una propina, ho trobo poc atractiu i moralment discutible. Per tant, aquest cop, no aniré cap el nord.
La primera part del viatge, la passaré principalment a Bangkok, amb un parell d'excursions a ciutats veïnes i el que serà un dels llocs que em fa mes il.lusió veure, Angkor Wat (Cambotja), el complexe religiós mes gran del mon.
Desprès, agafaré el tren direcció sud, fins arribar a Phuket.Aquesta serà la part mes improvisada del viatge, si m'agrada un lloc m'hi quedo, si no, continuaré buscant.
Finalment, de Phuket volaré a Kuala Lumpur (Malàsia), on un hotel m'acollirà a l'ombra de les Petrones . I des de aquí, a Barcelona.

22	VOL BCN BKK
23	VOL BCN BKK
24	BKK
25	BKK
26	BKK
27	BKK
28	BKK
29	TEMPLE DELS TIGRES BKK
30	Angkor wat
31	Angkor wat
1	Angkor wat
2	BKK- AYUTTAYA
3	AYUTTAYA
4	AYUTTAYA
5	BKK- PHETHCHAMBURI
6	?
7	?
8	?
9	?
10	?
11	?
12	?
13	?
14	PHUKET
15	PHUKET
16	PHUKET
17	PHUKET- KUALA LUMPUR
18	KUALA LUMPUR
19	KUALA LUMPUR
20	VOL KL
21	VOL KL BCN

La Maleta

Portava molts anys volen anar a Tailandia, ara sembla que en breu serà una realitat.Avui, nomes falten 19 dies.
Ha sigut un curs complicat, ara fa un any, la meva vida era totalment diferent a tots els nivells, molts canvis hi ha hagut al llarg d'aquest mesos, i la pèrdua de paradisos fa que una força interior em porti a buscar-los, per això faig aquest viatge, per tornar a començar i posar punt i final a una etapa.
Ara que cada cop està mes aprop, penso amb el viatge i em fa respecte, no por, un mes fora de casa sol, lluny de tota la gent que estimo, lluny de la meva ciutat on m'agrada tant viure, fa que em plantegi certs dubtes sobre si seré capaç de sortir-me'n, però la il.lusió i les ganes de sentir, viure i veure noves sensacions i expèriencies, fa que aquest núvols de turmenta desapareixin, a part comptaré amb aliats durant el viatge que el faran mes plane.
Avui m'he comprat la maleta, ja puc marxar.