Robert Capa

A la biografia de Robert Capa, explica els llocs estrambotics e incómodes on arriva a dormir fent els seus reportatges.
Nosaltres agafem el ferry cap a Ko tao i fem port al migdia. Durant la travessa coneixem a un grup de nois catalans, amb els cuals acabem compartin jeep, ja que anem al mateix lloc.
L’ illa està plena, no hi places fins demà, la única sol.lució es dormir en un altell sense parets ,a primera línea de mar, això si. I amb uns veins rastes al pis de sota.
Fem broma hi ens ho pasem b planejant la logística de com posar les esterilles, es com un gran joc de tetris.
Despres de perdre unes cuantes partides al mentider amb els nostres nous amics, ens posem a dormir, nomes una màginifica sortida de sol trenca el meu son, lamento no tenir la càmara aprop, però un mar de cosos m’impideix accedir-hi..
Per el matí, un cop instalat, ara si, a una cabanyeta de banbú, exploro el fons submarí amb les meves ulleres amb càmara, es increible veure la quantitat de vida que hi ha aquí sota, espero poder retratar algun peix per poder ensenyar-vos.
Aquesta nit, dormint quasi al ras en un lloc extrany, he pensat en Robert Capa.