La sort de viatjar per lliure, es q si un lloc no et fa el pes, pots canviar. Vaig rebuscar per internet algun hotel de bon preu aprop d’on estaran el Roger i la Clara. Agafo el taxi, amb l’esperança de que el nou lloc sigui millor. No he vingut de tant lluny, per acabar a un megacomplexe turistic ple d’australians.
Al arrivar a lloc, em rep una senyora molt amable i simpàtica, i em porta, ara si, a una cabanyeta molt confortable.
Miro alrededor, i, això si q es el paradis que buscava, una cabanyeta a primera linea de mar, en una platja deserta plena de palmeres , aigua transparent i una piscineta.
Amb l’emoció de sentir-me una mica prota de “Lost”, inspecciono la platja, si estigues una mica aprop del hotel dels meus amics, ja seria massa. No he caminat ni 20 metres desde la meva platja que sento el meu nom, hosti, es el Roger, i derrera la Clara, quina il.lusió i quina sort estar tant aprop.
Prenem una cervessa mentre ens expliquem les experiencies del viatge i intentem planificar una mica els dies que estarem junts.
La recerca de paradisos mai es fàcil, però amb una mica de sort i esforç, es poden aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada