Una de les curiositats d’aquesta illa, es veure la gran quantitat de gent lesionada que va amb venes. Una raó, es el malestat de les carreteres que provoca moltes caigudes amb moto, i l’altre, les moltes rascades que la gent es fa amb les roques fent submarinisme.De moment el meu cos continua intacte, amb l’esquena una mica cremada per el sol però sense envenatges.
Que es el q recordem? De quins records omplim la nostra memoria?
Jo no recordo que vaig fer un dimarts de febrer d’aquest any o de fa 10. Però si tinc molts records de moments especials i únics.Si no vivim nous moments, no crearem nous records i la nostra vida serà buida i monótona. El temps pasa, pq el present no existeix, al final, nomes ens queden els records de les experiencies viscudes. En aquest viatge, estic fabricant molts moments a recordar per omplir la memoria de moments unics i especials.
Demà marxo, em sap greu deixar als meus companys, però jo ja tinc ganes de continuar camí i descobrir nous llocs. Pablo m’espera a Phuket en un resort d l’hosti. Un dia toca dormir en una cabanyeta i un altre rodejat de luxes.
PS . No fa ni 5 min acabo de foragitar a pareazos una aranya no molt mes petita q la meva ma q estava dins la cabanya. Avui abans de dormir hauré d fer una revisió. No he pogut fer-li cap foto. L’instint d supervivencia ha fet q tregui el pareo abans q la camara.
dijous, 13 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada