El sobre dels diners, que tant goig feia quan vaig sortir de Barcelona, està a les últimes.
Decideixo prescindir del taxi del aeroport, primer, pq no em tornin a timar els taxistes, i segon, no tinc diners amb que ser timat.
Es tard, i deambulo per l’ aeroport buscant el tren, però al final, m’entero que aquesta hora no funciona, finalment trovo un bus, soc l’unic guiri q l’agafa.
Despres d’una hora, arrivem a l’estació central, i merda, ja m’esperen com a voltors els taxistes locals, no tinc elecció, i n’agafo un, que diu q es molt legal i q no para d’escupir amb grans flemes durant tot el trajecte.
Pago un preu abussiu, com casi sempre que agafo un taxi, però em compensa que, un altre cop, em donen una habitació de superior categoria pq l’hotel es ple, estic a la planta 28 amb vistes a les torres Petrones, mola.
Kuala Lumpur es una ciutat neta i moderna, però la gent no es tant simpatica com a Tailandia, correctes, però una mica secs. La ciutat es mes “caminable” que Bangkok, encara que pensada per els cotxes.
Tinc les petrones aprop, i serà el primer que visitaré. A la cua dels tikets, veig un cartell q per avui, ja no en queden, de totes formes, em faig l’ analfabet, i pregunto. La fortuna em torna a somrriure, al ser un, em deixen pasar i visito el pont que les uneix, te una bona vista, però nomes deixen visitar fins aquesta alçada.
Les torres son impresionants i maques a l’hora. He vist altres edificis igual d alts a Hong Kong o NY, però al estar bastant separades d’altres edeficis es com si destaquesin mes.
Visito el mercat central i China tonw, i ara la gran pregunta, que faig demà?
Em sobra un dia sencer i mig del següent i la ciutat s’em fa petita, ja pensaré algo.
S’està preparant una megatormenta, ojalà iluminin les torres i pugui pillar uagun llamp amb la càmara, tinc temps de sobra per estar a l’aguait.