Paris

Estiu de 1981, els meus pares em porten a Paris, es el meu primer viatge a l’estranger i jo soc petit i capritxos, nomes penso en comprar ninos de “La guerra de las galaxias”, però també veig la torre Eiffel, el museu Pompidu , el Louvre i donc de menjar als ocellets del parc al costat de l hotel amb el panet que sobra d l’esmorçar.
Ara ja tinc 40 anys, i he viatjat a molts llocs, però aquell va ser el primer i gràcies als meus pares, he aprés a viatjar i a espavilar-me per el mon, a tenir curiositat per coneixer llocs nous i en definitiva, a ser una persona inquieta que no es conforma en veure les coses en un atles, sino a sentir-les in situ.
Avui, poca cosa a destacar. Em llevo molt d’hora per agafar el tren que em torna a Bangkok, un altre cop Bangkok. Tinc ja moltes ganes de deixar aquesta ciutat, ja no se que veure mes, per sort, avui quedo amb la Raquel, una altre viatgera inquieta que vaig coneixer al foro de Lonely planet. Qudem una estona per explicar-nos els nostres viatges, ella ha estat a Laos, on ha tingut una mala experiencia amb la policia local, però està contenta del viatge. Marxa aquesta nit a Ko tao i jo demà a Kosa mui, serà complicat tornar a coincidir, però poder parlar una estona en català una estona ens ha anat be als dos.
Demà un altre cop tren i ferry, ja tinc ganes d’estar a la meva cabanyeta de la platja.