diumenge, 26 de juliol del 2009

Monzó


A les 19 he quedat amb el Roger i la Clara al hall del seu hotel.Em fa molta il.lusió trobar-me amb ells i despres de grans abraçades , petons i comentar lo flipant que es veuren’s a l’altre punta del món, decidim anar a sopar a Kao san road.
Despres de passejar i veure l’ambientillo nocturn, sopem en un restaurant molt maco del barri.
Ens ho estem pasan molt b, i anem a prendre unes cervesses al carrer principal, no deixem d’alucinar amb la gent que hi ha, i enseguida comparem el rotllo amb algo semblant a Lloret a la tailandesa, encara que no deixa de ser interessant.
Al dia següent, em llevo aviat, pq anem al Mercat flotant. El Roger i la Clara han negociat al seu hotel un lloguer d’un taxi que ens portarà tot el dia, a un preu raonable.
Despres d’una hora de camí, arrivem al mercat flotant, pujem a una barca, i fem la passejada per els canals.
Es fa curt, sobretot el troç mes interessant ,que es el mercat en si mateix, però tornem satisfets de poder haber-hi estat.
Ara el taxista ens porta a un temple “Wat Arun” que està a l’altre banada del riu. Disfrutem admirant la bellessa del lloc i escalant per les seves empinades escalinates.
Amb l’esforç realitzat, necessitem menjar algo, i parem en restaurant “callejero”, que si ets una mica tiquismiquis , millor que no hi vagis. Per rentar-se les mans, tens una palangana, i si vols, pots demanar vegudes a granel, servides en una canyeta en una bossa de plàstic.
Voliem anar dspres a Chinatown, però mentre paguem, el monzo es desborda en tota la seva plenitut. Impossible fer res que no sigui a cobert i acabem, primer com no, en una sastreria, per pagar la gasolina del taxista (comença a ser un clàsic) i despres en un megacentre comercial, que deixa petits als de Barcelona.
Finalment, el taxi em deixa a l’hotel i em despedeixo del meus amics amb l’esperança de poder tornar a trovar-nos al sud, d’aquí uns cuants dies, ells demà ja marxen de Bangkok.
Os trovaré a faltar companys, que tingueu bon viatge!

1 comentari:

  1. Estic a casa teva, acabo d'arrivar amb el teu cotxe, t'escric des del teu ordinador portàtil i em fa companyia el teu gos!!! però em porto bé. Tot està tal i com ho vas deixar, menys la nevera que m'he begut les begudes que hi havia. El TRistan està de fàbula, mimat i tranquilet. Nosaltres aqui seguint el teu diari amb molt d'interès. Una abraçada.

    ResponElimina