Mototaxi

Mentres faig una cigarreta a la terraça del hotel abans de sortir, arriva un missatger amb el meu passaport i el visat de Canbotja, menys mal, ara ja no hauré de patir.
En general, la gent del pais es molt amable i simpàtica, però a tot el mon, els taxistes crec que mengen a part, i que em perdoni el gremi, però, a la Xina ja vaig tenir problemes amb ells, i avui, només sortir del hotel, li ensenyo l’adreça a un, i em diu que per menys de 200 no em porta, que es molt lluny, jo que començo a pillar-li el tema als preus, li dic que no, que nomes em pujo amb el taximetre, ell no baixa del burro, ni jo tampoc, aixì que espero un altre que si que em porta sense cap problema, el taximetre marca 80. No es per els diners, que total 200 bats son 4 euros, però no mola que em vulguin prendre el pel.
El museu nacional, no es gran cosa, però al tenir gran varietat de coses, história del pais, obres d’art, sedes, armes antigues, etc,etc, no es fa pesat de veure.
Com estic aprop de Kao san road, hi torno, dino i puc prendre un café expresso. Bado per els mercats d’allí i decideixo anar al Wat Bechamabophit, que està en una zona de la ciutat que encara no coneixo.
Sortint d’aquí, entro al parc Dusit, i em trobo la entrada del zoo, es d’hora, i avui es un dia una mica com de propina, ja he vist tot el que volia veure de Bangkok, i entro.
Vaig passejant veient les diferents bèsties que hi ha, fins que en trobo la gàbia del tigre, recordo el dia d’ahir i als tigres feliços que viuen amb els monjos, no puc evitar que aquest del zoo em fagi certa pena.
Avui, porto pantalons curts, i a la entrada del museu “support”, on hi ha la sala del tron, i gran varietat de joies, la noia de la entrada em fa comprar una faldilla i me la posa, em va molt llarga i estreta, això fa que camini com una “gueisa”,mhe de arremangar, o si no aquesta visita durarà mes del previst.
Vull tornar a l’hotel, i paro un Tuc tuc, negocio el preu i pujo, però al cap de cent metres, l’home sho repensa i em diu que es massa lluny, que no em porta, perplex, baixo del tuc tuc, i espero un altre transport.
Al cap de poc, s’acosta una senyora motorista, em pregunta on vaig i negociem. Però em diu que em portarà el seu marit, i l’esperem.
Cuan em dona el casc de plàstic prim, començo a pensar si ha sigut una bona idea, això d’agafar un mototaxi. En fi, ja os he explicat com es condueix per aquí, anar amb moto es una bojeria, pasem per llocs inversenblants, entre cotxes, i violem el codi de circulació cent cops, potser no hauria de ser tant temerari, però em diverteixo molt.
Arrivem a lloc, i cuan baixo de la moto em fa mal tot.
Demà vaig a Canbotja, ja tinc ganes de sortir de Bangkok , aquí ja he vist tot el que volia veure.
Per cert, m’agrada molt cuan m’escriviu comentaris, es agradable notar que hi ha gent que em segueix.