Interconexions

Ja he arrivat, la maleta surt per la cinta i no tinc cap problema per passar la frontera i arrivar a l’hotel, un Ibis que està molt be.
Primer em vull situar una mica, i intento passejar per els carrers pròxims a l’hotel, dic intento, perque la cuasi inexistencia d’aceres fa que sigui complicat anar per el carrer com a peatón, no serà una ciutat fàcil, per moures.
Mes tard, em ve a buscar Pablo, un amic que ja fa anys que viu aquí, i em porta a sopar a un restaurant Italià, diu que el meu estomac encara no està acostumat a la cuina tailandesa i que ja hi anirem demà, jo li faig cas, i mentre ens posem al dia dels amics , de futbol i m’explica una mica el tarannà del pais i llocs on anar, gaudim d’un excelent sopar.Pleguem aviat, ell demà treballa i jo estic molt cansat.
El dia comença amb l’obligació de trobar l’ agencia de viatges que m’ha de portar a Siem Reap, necessiten el passaport per el visat. Amb l’ajuda del recepcionista que m’escriu l’adreça en tailandes, es fàcil per el taxista arrivar a lloc..
LLiure ja, comença la primera visita, el Palau reial, ja veureu les fotos, però ara mateix, no penso fer servir aquest diari per canasar al lector donant cada detall de les visites.
Molt aprop, està el temple “Wat Po”, on descansa el buda yacent, que també visito, i sortint, comencen els problemes d’orientació. Soposo que veure’m amb el mapa, la guia i la motxilla de la càmera, provoca la pena dels que en veuen, fins que un simpàtic tailandes s’apiada de mi i em pregunta que on vull anar, al final, acabo amb un munt de llocs nous on anar, i un taxi tuc tuc, amb el preu ja pactat per el simpàtic samarità.
La primera parada no prevista amb tuc tuc em porta al temple del “buda afortunat” que voleu que os digui, res de l’altre mon, La segona, vulguis que no, el taxista em vol portar de botigues, jo li dic que no, que no vull comprar res, però ell, insisteix, i em diu, que si parem, la gasolina li surt gratuita, que siusplau, que nomes miri.
En fi, m’obre la porta un senyor molt agradable de la botiga de trajos a mida, el meu interés per aquest tipus de genere es nul, però entro, i intento mirar amb cert interes, el gran nombre de teles que m’ensenya, fins que veig que mira la meva càmera, i em diu que ell te la D90, dons ja està, uns deu minuts parlant que si aquest accesori, que si aquesta óptica a la rebotiga dels trajos, la situació es extranya i finalment, li confeso al l’home que no tinc cap intenció de comprar res, però que he disfrutat molt compartint els meus coneixements sobre fotografia. Ens despedim, i continua la ruta en tuc tuc.
Golden mountain, un temple mirador, on es veuen unes vistes força interesants de la ciutat, aquí el meu taxista es despedeix i continuo la ruta sol.
No se si serà per efecte de les bendicions del budes, però el GPS del móvil comença a funcionar, i trovo molt ràpid el gran columpio que estava buscant, i de propina, un temple budista molt maco en plena cerimónia.
Del gran buda surten uns cordills que comunican els monjos i a tots els asistens que hi recen, es com una gran intercomunicació cósmica, hi estic agust i mhi quedo una bona estona, mentre hi soc, no puc evitarpensar amb gent que cónec, i com els hi agradaria poder estar veient i sentint això.
Despres d’algunes visites i 40 minuts de taxi (la ciutat es molt caotica) torno al hotel, just per canviar-me i esperar a Pablo, que avui si que em porta a un restaurant tailandes.