A la carrera!

Per la nit, Pablo em ve a buscar, quina sort tenir un amic a Bangkok. Llàstima que per motius laborals, igual ja no podrem coincidir fins el dissabte, quan jo torni de Cambotja.
Bangkok es una ciutat complicada, per la gent europea, que ens agrada caminar, es un repte continuo. A l’hora de pasar un carrer, has de estar en forma i ser molt ràpid de reflexes. El truc, es posar-te a rebuf d’un local, i corre, cuan ell corre, ni els escasos pasos que tenen semàfor os podeu fiar un pel, de fet, ni les aceres son segures, sempre et pots trobar una moto que vol pasar, i com no, ells tenen preferència.
Per recuperar-me de les carreres, avui em faré un massatge tradicional tailandes. Em rep una senyora molt fornida, que en fa posar una especie de pijama. El massatge, es diferent al que podria coneixer, de fet, utilitza colzes i peus per premer diferents parts del cos, hi ha moment que en sento pres en alguna extranya clau de presing cath. Al cap de dues hores surto nou , encara que amb una mica de mal als besons.
Camino molt, i arrivo a la granja de serps i despres visito el barri de Farang.
Avui aniré a dormir d’hora, demà el rei de la jungla m’espera. Confio que estigui de bones.