Esmorço en solitari, sota la atenta mirada dels cambrers.
Enseguida em recull en Tee, el que serà el meu guia durant la visita dels temples. Al estar acostumat a anar al meu rotllo, m’agovia una mica tenir que seguir a algú, però veig que em deixa anar bastant a la meva, i penso, donat l’enormitat del complexe,que està b que algú em porti.
Es molt amable i m’explica en detall tota l’historia del lloc i de Canbotja en general, jo entenc la meitat, però sonric, i faig veure que ho entenc tot.
Malgrat que la pluja es constant,disfruto molt de la visita. He tingut la sort de veure llocs molt bonics durant els meus viatges, i sens dupte, aquest podria estar entre els cinc primers.
Torno al hotel molt impresionat per el q he vist, i just surt el sol despres d’haber plogut tot el dia. No es pot tenir tot.
divendres, 31 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada