Torno a casa

Avui tanco aquest blog, ja toca tornar.
Primer, vull donar les gràcies a totes les persones que m’han llegit. Aquesta petita crónica va neixer amb l’idea de tranquilitzar familiars i tenir al dia als meus amics, però si thas afegit, sempre has sigut benvingut.
Mai he tingut la pretensió de voler fer un blog util per a propers viatgers, han estat uns escrits on he reflexat pensaments, vivencies i alguna anegdota, no es un manual d’adreces .
Ha sigut un viatge molt complert, a moments complicat, però he tingut molta sort i he sortit airos de totes les situacions difícils, ara ja fa quasi un mes que vaig sortir de Barcelona, i ja començo a tenir ganes de tornar, la meva gent i la meva ciutat m’esperen, i jo els trovo a faltar.
He dormit al ras i en els hotels mes luxosos, he trepitjat pedres mil.lenaries i he pujat a futuristes gratacels, he tastat la soletat i he rigut amb amics, he caminat entre tigres, he viscut.

El sobre dels diners, que tant goig feia quan vaig sortir de Barcelona, està a les últimes.
Decideixo prescindir del taxi del aeroport, primer, pq no em tornin a timar els taxistes, i segon, no tinc diners amb que ser timat.
Es tard, i deambulo per l’ aeroport buscant el tren, però al final, m’entero que aquesta hora no funciona, finalment trovo un bus, soc l’unic guiri q l’agafa.
Despres d’una hora, arrivem a l’estació central, i merda, ja m’esperen com a voltors els taxistes locals, no tinc elecció, i n’agafo un, que diu q es molt legal i q no para d’escupir amb grans flemes durant tot el trajecte.
Pago un preu abussiu, com casi sempre que agafo un taxi, però em compensa que, un altre cop, em donen una habitació de superior categoria pq l’hotel es ple, estic a la planta 28 amb vistes a les torres Petrones, mola.
Kuala Lumpur es una ciutat neta i moderna, però la gent no es tant simpatica com a Tailandia, correctes, però una mica secs. La ciutat es mes “caminable” que Bangkok, encara que pensada per els cotxes.
Tinc les petrones aprop, i serà el primer que visitaré. A la cua dels tikets, veig un cartell q per avui, ja no en queden, de totes formes, em faig l’ analfabet, i pregunto. La fortuna em torna a somrriure, al ser un, em deixen pasar i visito el pont que les uneix, te una bona vista, però nomes deixen visitar fins aquesta alçada.
Les torres son impresionants i maques a l’hora. He vist altres edificis igual d alts a Hong Kong o NY, però al estar bastant separades d’altres edeficis es com si destaquesin mes.
Visito el mercat central i China tonw, i ara la gran pregunta, que faig demà?
Em sobra un dia sencer i mig del següent i la ciutat s’em fa petita, ja pensaré algo.
S’està preparant una megatormenta, ojalà iluminin les torres i pugui pillar uagun llamp amb la càmara, tinc temps de sobra per estar a l’aguait.

The Beach

Animo a Pablo a fer una excursió. Ell ha estat moltes vegades per aquesta zona, però mai ha anat a les Piphi, unes illes paradisiaques que estan aprop.
Ens porten en una llatxa molt ràpida cap a les illes, fem algunes parades on podem bucejar. La sensació d’estar rodejat de cents de peixos de colors es increible, i a l’hora inquietant, pq no tenen cap por i nedan molt aprop, fins hi tot n’arrivo a tocar un.
Per fi arrivem a Maya Bay, l’ autentica estrella de l’excursió. Realment la persona encarregada de localitzacions de la pelicula “The Beach” no hagues pogut triar millor lloc.Es precios, segurament la millor platja on he estat mai.
Despres d sentir-me una mica Di Caprio, tornem a agafar la motora en direcció a la platja dels micos. Ens explica el guia, un belga molt simpàtic, que aquest macacos estan enganxats a la Pepsi, com si d’una droga es tractes, i no paren de demanar-ne a la gent que els visita. Son animals territorials, i quan jo m’aventuro mes endins de la platja per fer fotos, nhi ha un que em salta a l’esquena, no em fa mal, però m’avisa, de seguida em retiro a lloc segur.
Finalment fem una pausa en una illeta de comic de naufrag, no deu fer mes de 400 metres de llarg i en algun punt, es tant estreta que no deu fer mes de 30 metres d’ample.
Despres de pasar un dia sensacional, ens despedim a l’hotel, Pablo marxa d matí per tornar a Bangkok. Ha sigut un gran capdesetmana i ens ho em pasat sensacional.
Ara espero un avió q mha d portar a Kuala Lumpur, un altre pais, una cultura diferent i la etapa final del meu viatge, tinc moltes ganes de veure les torres Petrones.

Luxe Oriental

Abandono la illa Ko Tao, i despres d’una llarga espera al bonic aeroport de Ko Samui i un curt vol. Arrivo a Phuket.
Els que coneixeu a Pablo, ja sabreu que es un home de morro fi, i l’elecció de l’hotel on pasarem aquest capdesetmana no traeix en absolut els seus gustos.
A l’entrar en aquest recinte enorme, em colmen d’atencions i parabens, això si q es luxe oriental. A mes, despres m’entero que lhotel a tingut el detall amb mi, de donar-me una habitació de nivell superior a la q vaig contractar, encara no se pq, però potser, el meu nom, fa q em confonguin per el superagent. No es conya, però a bastants llocs soc anomenat com a Mister Bon, al dir el meu segon cognom en angles sona realment com a Bond, fa gracia.
Per fi arriva Pablo, em fa molta il.lusió compartir aquest capdesetmana amb ell.
Despres de sopar ,unes cerveces i llarga conversa anem a dormir.
Os podeu imaginar l’impresió que em va fer allotjar-me en un lloc com aquest, jo que vinc de dormir 4 dies en una cabanyeta de 2 x 2 metres i matar aranyes, ha sigut un petit shock dormir aquí, encara que un s’acostuma ràpid al luxe.

L'illa dels lisiats

Una de les curiositats d’aquesta illa, es veure la gran quantitat de gent lesionada que va amb venes. Una raó, es el malestat de les carreteres que provoca moltes caigudes amb moto, i l’altre, les moltes rascades que la gent es fa amb les roques fent submarinisme.De moment el meu cos continua intacte, amb l’esquena una mica cremada per el sol però sense envenatges.
Que es el q recordem? De quins records omplim la nostra memoria?
Jo no recordo que vaig fer un dimarts de febrer d’aquest any o de fa 10. Però si tinc molts records de moments especials i únics.Si no vivim nous moments, no crearem nous records i la nostra vida serà buida i monótona. El temps pasa, pq el present no existeix, al final, nomes ens queden els records de les experiencies viscudes. En aquest viatge, estic fabricant molts moments a recordar per omplir la memoria de moments unics i especials.
Demà marxo, em sap greu deixar als meus companys, però jo ja tinc ganes de continuar camí i descobrir nous llocs. Pablo m’espera a Phuket en un resort d l’hosti. Un dia toca dormir en una cabanyeta i un altre rodejat de luxes.

PS . No fa ni 5 min acabo de foragitar a pareazos una aranya no molt mes petita q la meva ma q estava dins la cabanya. Avui abans de dormir hauré d fer una revisió. No he pogut fer-li cap foto. L’instint d supervivencia ha fet q tregui el pareo abans q la camara.

Robert Capa

A la biografia de Robert Capa, explica els llocs estrambotics e incómodes on arriva a dormir fent els seus reportatges.
Nosaltres agafem el ferry cap a Ko tao i fem port al migdia. Durant la travessa coneixem a un grup de nois catalans, amb els cuals acabem compartin jeep, ja que anem al mateix lloc.
L’ illa està plena, no hi places fins demà, la única sol.lució es dormir en un altell sense parets ,a primera línea de mar, això si. I amb uns veins rastes al pis de sota.
Fem broma hi ens ho pasem b planejant la logística de com posar les esterilles, es com un gran joc de tetris.
Despres de perdre unes cuantes partides al mentider amb els nostres nous amics, ens posem a dormir, nomes una màginifica sortida de sol trenca el meu son, lamento no tenir la càmara aprop, però un mar de cosos m’impideix accedir-hi..
Per el matí, un cop instalat, ara si, a una cabanyeta de banbú, exploro el fons submarí amb les meves ulleres amb càmara, es increible veure la quantitat de vida que hi ha aquí sota, espero poder retratar algun peix per poder ensenyar-vos.
Aquesta nit, dormint quasi al ras en un lloc extrany, he pensat en Robert Capa.

Rasta man

Ahir despres de sopar, vem fer una copa, en el que segurament,serà el millor bar de tot el viatge. Amagat en una cala ,un cartell lluminos de Pepsi ens dona la benvinguda al rasta bar. Fet de fustes i fulles de palmeres, el local te varios nivells comunicats per escales, la sensació es d’estar a la casa de Tarzan. El bon rotllo de la musica reggea i la amabilitat del patró (Tom)que ho regenta ,fa que pasem una vetllada carregada de bones sensacions i agradable conversa. Estem pasant molt bons moments plegats, però crec, que hi ha la sensació general, que en aquest bar, estem vivint un moment realment especial.
Avui, fa molt bon dia, i gaudim d’un dia de relax i platja. M’aconpanya la lectura de la biografia de Robert capa i Pearl Jam hi posa la banda sonora. La bellesa del paisatge i la veu de l’Eddie Vedder, fa que a moments m’emocioni i pensi en la sort que tinc de poder gaudir de moments com aquest.
Demà Ko tao, espero que em porti noves emocions.

Peewa

Aquest matí, em llevo d’hora i la directora de l’hotel em porta l’esmorçar amb la seva moto.
M’aseg al porxo mirant el mar i menjo en companyia de la “Peewa” la simpàtica gossa del hotel, no se si es q li he caigut b, o que amb el suborn d’uns trocets de pa , pago la seva companyia, pero d totes formes es molt agradable.
Enseguida apareixen els meus amics, avui voliem llogar una barca, però amb el vent que fa, duptem que pagui la pena fer aquest viatge i decidim llogar un cotxe per recorrer la illa.
El Roger es posa al volant, que està a la dreta, conduir per aquest lloc no es gens fàcil, però ho fa molt b i ens porta a tots els llocs on voliem anar.
Visitem un buda gegant i unes roques de formes pintoresques, que els tailandesos han batejat com l’avi i l’avia. Tambe anem de botigues, jo no acostumo a comprar casi b res, però mentres el Roger es prova uns pantalons, em deixo portar per la febre consumista i adquireixo una samarreta d’imitació que m’ha agradat.
Finalment tornem als nostres hotels, i jo em regalo un banyet a la piscina q tinc devant del mar.
Ara, estic esperant als meus amics per anar a sopar, ja veurem q farem demà.
Aquest matí, mentres esmorçava, em sentia com si estigues dintre d’un salvapantalles de windows, siusplau, no premeu cap tecla ni toqueu el mouse, q m’hi vull quedar.

4 8 15 16 23 42

La sort de viatjar per lliure, es q si un lloc no et fa el pes, pots canviar. Vaig rebuscar per internet algun hotel de bon preu aprop d’on estaran el Roger i la Clara. Agafo el taxi, amb l’esperança de que el nou lloc sigui millor. No he vingut de tant lluny, per acabar a un megacomplexe turistic ple d’australians.
Al arrivar a lloc, em rep una senyora molt amable i simpàtica, i em porta, ara si, a una cabanyeta molt confortable.
Miro alrededor, i, això si q es el paradis que buscava, una cabanyeta a primera linea de mar, en una platja deserta plena de palmeres , aigua transparent i una piscineta.
Amb l’emoció de sentir-me una mica prota de “Lost”, inspecciono la platja, si estigues una mica aprop del hotel dels meus amics, ja seria massa. No he caminat ni 20 metres desde la meva platja que sento el meu nom, hosti, es el Roger, i derrera la Clara, quina il.lusió i quina sort estar tant aprop.
Prenem una cervessa mentre ens expliquem les experiencies del viatge i intentem planificar una mica els dies que estarem junts.
La recerca de paradisos mai es fàcil, però amb una mica de sort i esforç, es poden aconseguir.

Fraudes

En alguns viatges sempre hi ha un "aixo es el famos...?" o un " m ho imaginava mes gran". Dons jo avui he tingut la primera decepcio del viatge. Amb el q mha costat arrivar fins aqui, i de moment, no he vist cap cabanyeta i la platja es molt pitjor del q imaginava. No esta malament, pero, la zona on estic, q segons la guia Lonely es de les millors platges, es un fraude.
Em llevo tard, i camino bastant desd lhotel fins un lloc decent on poder banyarme.No estic malament, fa bon temps i la platja no esta mal, pero, potser pecava d ilus imaginant una platja tipus "Lost" i en realitat es Salou, ple d xiringos i llocs de massatges,a mes, jo q volia fugir dels tipics venedors ambulants , aqui tb n esta ple, i fins hi tot nhi ha q porten fogonet per fer menjar, el q em fa gracia, son els venedor de gelats, cantan cancons als posibles clients i tiran la carta de genlats a la sorra, es divertit sentir los.
A l aigua conec a un noi italia, parlem d viatges, i com no, de futbol, el tema d conversa internacional.Potser podria fer mes amistat amb aquest noi, i sortir a prendre algo, pero entre el meu caracter desconfiat,i q dma veure a Roger i Clara, fa q em despedeixi cortesment i lhi desitgi un bon viatge. Mestare tornant un tio solitari q no confia en ningu? espero q no, d fet, espero amb moltes ganes als meus amics.
Aquesta tarda vull pasejar per la platja amb la camara, espero poder falsejar una mica el paisatge i q sembli mes maco del q es realment.

Transpors i mes transports

Arrivo a l estacio per agafar el tren que mha d portar a Kosa Mui.
Pero cuan em diu el taquillero que el tren esta ple em quedo de pedra, necessito pensar q fer, els plans sha trastocat, i molt.
Penso q la millor alternativa es agafar un altre tren q almenys em deixi a la meitad, i alli, ja mespavilare.
Vaig a una altra taquilla, li dic el nou desti, i torno a preguntar per ,si de cas, si hi ha algo per Kosa Mui.La noia, molt mes eficient i amable, em sorpren dient me q compran 2 bitllets i canvian d seient al mateix tren, puc arrivar a desti.
Realment, no sap el favor q em fa, i estic a un pas d anar al capullo dabans i ensenyar li els bitllets i dir li q fagi b la feina.
Son 8 hores d tren interminables. I per fi arrivo a lloc, ara nomes toca agafar el ferry. Pero en aquest pais no hi ha res facil, resulta q el ferry esta a 80km d on et deixa el tren. Per sort, aquest tramits no els faig sol, i m enganxo a uns nois Irlandesos q amb el seu angles faciliten les transacions.
Despres d un taxi i un autocar, q ens ofereix una hora de retransmissions de baralles d bous, veiem el ferry. Una hora mes d ferry, i amb el neguit q ja es d nit i no tinc on dormir.
A port, els taxistes et persegueixen per portar te a lloc, aun preu abussiu, pero he d tragar, no he dinat, es fosc, i estic en un port despoblat.
Per fi, ha costat, pero ara ja tinc hotel i he sopat una pizza molt bona.Torno a estar tranquil.
Dma relax a la platja....espero.

Fa dies q no tinc Wifi, i escric desd cibers, no tinc guions ni accents. D fet, millor, aixi tinc justificacio per les faltes q faig .

Paris

Estiu de 1981, els meus pares em porten a Paris, es el meu primer viatge a l’estranger i jo soc petit i capritxos, nomes penso en comprar ninos de “La guerra de las galaxias”, però també veig la torre Eiffel, el museu Pompidu , el Louvre i donc de menjar als ocellets del parc al costat de l hotel amb el panet que sobra d l’esmorçar.
Ara ja tinc 40 anys, i he viatjat a molts llocs, però aquell va ser el primer i gràcies als meus pares, he aprés a viatjar i a espavilar-me per el mon, a tenir curiositat per coneixer llocs nous i en definitiva, a ser una persona inquieta que no es conforma en veure les coses en un atles, sino a sentir-les in situ.
Avui, poca cosa a destacar. Em llevo molt d’hora per agafar el tren que em torna a Bangkok, un altre cop Bangkok. Tinc ja moltes ganes de deixar aquesta ciutat, ja no se que veure mes, per sort, avui quedo amb la Raquel, una altre viatgera inquieta que vaig coneixer al foro de Lonely planet. Qudem una estona per explicar-nos els nostres viatges, ella ha estat a Laos, on ha tingut una mala experiencia amb la policia local, però està contenta del viatge. Marxa aquesta nit a Ko tao i jo demà a Kosa mui, serà complicat tornar a coincidir, però poder parlar una estona en català una estona ens ha anat be als dos.
Demà un altre cop tren i ferry, ja tinc ganes d’estar a la meva cabanyeta de la platja.

Ciutat de gossos

El dia no comenca massa b. Una senyora francesa molt nerviosa, m explica a l hotel, que lhan robat amb un tiron de moto, i ha perdut el passaport, pero, q avui el ser diumenge, l embaixada francesa esta tancada i ningu pot fer res. Lhi pregunto si puc fer algo per ella, pero, tant sols m agraeix que lhagi escoltat. Em sap greu, pero, cuan fem de guiris, som un objetiu. Aquest cas, em fa reflexionar en que no puc baixar la guardia, encara que Tailandia es un pais molt segur en general, he de vigilar.
Hi ha cua a la recepcio de lhotel, he d agafar un tren i s em acava el temps. Miro d agafar un tuc tuc, pero el xofer comenca a preguntar, q si on vaig, q si no sap si portar me...en fi, comenco a possar me nervios i no estic per hosties, o em portes ara, o no. Al final es no.Haure d agafar el metro.
Per fi arrivo a l estacio, i curiosament tot es bastant facil, desd comprar el billet fins a arrivar a Ayuttaya. Ara si q em sento un motxillero real.Al arrivar a l estacio, comparteixo tuc tuc amb uns holandesos i busco allotjament. L hotel es economic, net i tranquil, ja mesta b, no te els luxes dels altres allotjaments, pero em val.
Per la tarda, em faig un fart d caminar i veig tots els temples que hi ha dintre la ciutat, n hi ha de molt macos, encara q les manades d gossos minquietan una mica, no os vaig dir, pero a Bangkok, vaig voler entrar a un cementiri, i uma manada d gossos va comencar a bordar i a rodejar me, no va pasar res, pero no vaig poder entrar hi.
En aquesta ciutat els gossos son els amos, cada temple te la seva manada, van a la seva, pero crec q les autoritats podrien fer algo per solucionar el q pot ser un problema.
Avui tinc tot el dia lliure, i no se massa q fer, soposo q em fare un altre massatge, i anire a algun temple d les afores.
Dma torno a BKK.

La barba

En el primer post d’aquest blog, os parlava de la maleta que porto. Crec que vaig fer una bona compra. Es pot dividir, i per aquesta sortida de tres dies, nomes em calia la bosa petita que va enganxada, el reste, m’espera a Bangkok, i a dintre, la funda de pluja q tant b m’hagues anat ahir. Per sort, malgrat haber-se mullat bastant, la càmara aguanta molt b i continua fent fotos.
Aquest matí, mhe creuat per primer cop amb un parell d’hostes del hotel, m’agrada saber que no soc l’unic.
Tinc el dia lliure i decideixo anar als jardins de la independencia. Allí em diuen que el rei de Cambotja ha vingut a pasar uns dies, i que part dels jardins estan tancats. Hi pasejo una mica, però la presencia de massa militars fa que marxi aviat, semblen bona gent, però no vull arriscar-me.
Torno a la zona del mercat i veig molts centres de massatge. Entro en un i escullo una rexlexologia podal. Les noies del local, molt rialleres, em tracten amb amabilitat i em pregunten d’on soc i si tinc novia,em fa gràcia i segueixo una mica el joc. Al cap d’una hora, surto nou i amb l’ego alt.
Continua la meva visita per Siem Reap i entro en un parell de temples de la ciutat, estan molt nets i acabats de pintar, soposo que per la visita de sa majestat, però vist lo d’ahir, els trobo poca cosa.
Torno al mercat, i compro un parell de records, aquí es noten les meves nefastes dots com a negociant, les meves ofertes son rapidament aceptades per els venedors amb un somriure als llavis.
Despres de dinar, faig temps i vaig a una gelateria. Les noies del local em miren i xixiuegen, despres riuen. Soposo que la barba em fa ser diferent i els hi agrada.
M’agradat molt aquest pais, te coses fantastiques i la gent es molt amable, algun dia hi tornaré per estar-hi mes dies, amb barba, clar.