Ankor wat

Esmorço en solitari, sota la atenta mirada dels cambrers.
Enseguida em recull en Tee, el que serà el meu guia durant la visita dels temples. Al estar acostumat a anar al meu rotllo, m’agovia una mica tenir que seguir a algú, però veig que em deixa anar bastant a la meva, i penso, donat l’enormitat del complexe,que està b que algú em porti.
Es molt amable i m’explica en detall tota l’historia del lloc i de Canbotja en general, jo entenc la meitat, però sonric, i faig veure que ho entenc tot.
Malgrat que la pluja es constant,disfruto molt de la visita. He tingut la sort de veure llocs molt bonics durant els meus viatges, i sens dupte, aquest podria estar entre els cinc primers.
Torno al hotel molt impresionat per el q he vist, i just surt el sol despres d’haber plogut tot el dia. No es pot tenir tot.

Pluja

Em llevo a les cinc per anar a l’aeroport, el viatge es curt una hora mes o menys i arrivo a Siem Reap.
A l’hotel tinc la sensació de ser l’unic hoste, no em creuo amb ningú, llevat de l’amable personal del hotel.
Descanso i espero a que pari de ploure, però la pluja es continua i al final decideixo sortir.
Aquí, encara que el pais sembla mes pobre, tot es mes car, un trajecte curt en tuc tuc desde l’hotel al mercat, costa 3 dolars.
El centre de Siem Reap es molt maco, te com un aire colonial de la época francesa. Està ple de botigues i restaurants. Es molt diferent a Bangkok, no hi ha tant estres, i el tràfic es mes relaxat.
No para de ploure, però les gotes son suaus i calentes, no m’importa mullar-me i perdrem per el mercat.
Finalment, torno a l’hotel, i el trovo tant desert com abans. Aniré a dormir d’hora, espero amb impaciencia el dia de demà, tinc moltes ganes de visitar Ankor Wat.

Mototaxi

Mentres faig una cigarreta a la terraça del hotel abans de sortir, arriva un missatger amb el meu passaport i el visat de Canbotja, menys mal, ara ja no hauré de patir.
En general, la gent del pais es molt amable i simpàtica, però a tot el mon, els taxistes crec que mengen a part, i que em perdoni el gremi, però, a la Xina ja vaig tenir problemes amb ells, i avui, només sortir del hotel, li ensenyo l’adreça a un, i em diu que per menys de 200 no em porta, que es molt lluny, jo que començo a pillar-li el tema als preus, li dic que no, que nomes em pujo amb el taximetre, ell no baixa del burro, ni jo tampoc, aixì que espero un altre que si que em porta sense cap problema, el taximetre marca 80. No es per els diners, que total 200 bats son 4 euros, però no mola que em vulguin prendre el pel.
El museu nacional, no es gran cosa, però al tenir gran varietat de coses, história del pais, obres d’art, sedes, armes antigues, etc,etc, no es fa pesat de veure.
Com estic aprop de Kao san road, hi torno, dino i puc prendre un café expresso. Bado per els mercats d’allí i decideixo anar al Wat Bechamabophit, que està en una zona de la ciutat que encara no coneixo.
Sortint d’aquí, entro al parc Dusit, i em trobo la entrada del zoo, es d’hora, i avui es un dia una mica com de propina, ja he vist tot el que volia veure de Bangkok, i entro.
Vaig passejant veient les diferents bèsties que hi ha, fins que en trobo la gàbia del tigre, recordo el dia d’ahir i als tigres feliços que viuen amb els monjos, no puc evitar que aquest del zoo em fagi certa pena.
Avui, porto pantalons curts, i a la entrada del museu “support”, on hi ha la sala del tron, i gran varietat de joies, la noia de la entrada em fa comprar una faldilla i me la posa, em va molt llarga i estreta, això fa que camini com una “gueisa”,mhe de arremangar, o si no aquesta visita durarà mes del previst.
Vull tornar a l’hotel, i paro un Tuc tuc, negocio el preu i pujo, però al cap de cent metres, l’home sho repensa i em diu que es massa lluny, que no em porta, perplex, baixo del tuc tuc, i espero un altre transport.
Al cap de poc, s’acosta una senyora motorista, em pregunta on vaig i negociem. Però em diu que em portarà el seu marit, i l’esperem.
Cuan em dona el casc de plàstic prim, començo a pensar si ha sigut una bona idea, això d’agafar un mototaxi. En fi, ja os he explicat com es condueix per aquí, anar amb moto es una bojeria, pasem per llocs inversenblants, entre cotxes, i violem el codi de circulació cent cops, potser no hauria de ser tant temerari, però em diverteixo molt.
Arrivem a lloc, i cuan baixo de la moto em fa mal tot.
Demà vaig a Canbotja, ja tinc ganes de sortir de Bangkok , aquí ja he vist tot el que volia veure.
Per cert, m’agrada molt cuan m’escriviu comentaris, es agradable notar que hi ha gent que em segueix.

Eye of the tiger

Avui vaig un pel cansat, m’he llevat molt d’hora, i crec que escriuré poc.
A les 7 em pasen a buscar, primera parada, el museu dels presoners de guerra. Només entrar a la reproducció del camp de presoners, em ve a la memória una série de fa molts anys que es deia “Tenko”, on malvivien unes dones occidentals de la segona guerra mundial.
Tot seguit arrivem al pont del riu Kwai, famós per la película del mateix nom, hauré de tornar-la a veure.
Despres de dinar, la guia que em porta per aquest llocs, em recomana una visita a una cova on hi ha un buda.Estic totalment sol a la cova, i en la seva part mes interior, començo a sentir crits de ratpanats, això no mola, toco el dos i enfilem cap el que realment interesa en aquesta sortida, El temple dels tigres.
Abans d’entrar, et fan signar un document on t’expliquen que els tigres son animals salvatges, i com a tals, poden tenir comportaments imprevisibles, i que el temple no es fa responsable de res.
Ens obren la porta, i enseguida veig 4 tigres joves, portats de la corretja com si fossin gossos. Arrivem a una explanada on deuen haber uns 20 tigres, lligats i amb cuidadors, la veritat esq està ben organitzat i sembla molt segur. Els visitants fem turnos per fotografiar-nos amb els felins. La veritat es que ajupir-se i tocar un tigre, es una experiencia que mai oblidaré, d’aprop encara son mes grans.
Fem una pasajadeta amb els monjos i els tigres fins una cantera propera. Allí, ens tornem a fer les fotos i s’acava la visita..
Ha estat genial, experiencies com aquestes fa que valgui la pena estalviar tot l’any.

A la carrera!

Per la nit, Pablo em ve a buscar, quina sort tenir un amic a Bangkok. Llàstima que per motius laborals, igual ja no podrem coincidir fins el dissabte, quan jo torni de Cambotja.
Bangkok es una ciutat complicada, per la gent europea, que ens agrada caminar, es un repte continuo. A l’hora de pasar un carrer, has de estar en forma i ser molt ràpid de reflexes. El truc, es posar-te a rebuf d’un local, i corre, cuan ell corre, ni els escasos pasos que tenen semàfor os podeu fiar un pel, de fet, ni les aceres son segures, sempre et pots trobar una moto que vol pasar, i com no, ells tenen preferència.
Per recuperar-me de les carreres, avui em faré un massatge tradicional tailandes. Em rep una senyora molt fornida, que en fa posar una especie de pijama. El massatge, es diferent al que podria coneixer, de fet, utilitza colzes i peus per premer diferents parts del cos, hi ha moment que en sento pres en alguna extranya clau de presing cath. Al cap de dues hores surto nou , encara que amb una mica de mal als besons.
Camino molt, i arrivo a la granja de serps i despres visito el barri de Farang.
Avui aniré a dormir d’hora, demà el rei de la jungla m’espera. Confio que estigui de bones.

Monzó

A les 19 he quedat amb el Roger i la Clara al hall del seu hotel.Em fa molta il.lusió trobar-me amb ells i despres de grans abraçades , petons i comentar lo flipant que es veuren’s a l’altre punta del món, decidim anar a sopar a Kao san road.
Despres de passejar i veure l’ambientillo nocturn, sopem en un restaurant molt maco del barri.
Ens ho estem pasan molt b, i anem a prendre unes cervesses al carrer principal, no deixem d’alucinar amb la gent que hi ha, i enseguida comparem el rotllo amb algo semblant a Lloret a la tailandesa, encara que no deixa de ser interessant.
Al dia següent, em llevo aviat, pq anem al Mercat flotant. El Roger i la Clara han negociat al seu hotel un lloguer d’un taxi que ens portarà tot el dia, a un preu raonable.
Despres d’una hora de camí, arrivem al mercat flotant, pujem a una barca, i fem la passejada per els canals.
Es fa curt, sobretot el troç mes interessant ,que es el mercat en si mateix, però tornem satisfets de poder haber-hi estat.
Ara el taxista ens porta a un temple “Wat Arun” que està a l’altre banada del riu. Disfrutem admirant la bellessa del lloc i escalant per les seves empinades escalinates.
Amb l’esforç realitzat, necessitem menjar algo, i parem en restaurant “callejero”, que si ets una mica tiquismiquis , millor que no hi vagis. Per rentar-se les mans, tens una palangana, i si vols, pots demanar vegudes a granel, servides en una canyeta en una bossa de plàstic.
Voliem anar dspres a Chinatown, però mentre paguem, el monzo es desborda en tota la seva plenitut. Impossible fer res que no sigui a cobert i acabem, primer com no, en una sastreria, per pagar la gasolina del taxista (comença a ser un clàsic) i despres en un megacentre comercial, que deixa petits als de Barcelona.
Finalment, el taxi em deixa a l’hotel i em despedeixo del meus amics amb l’esperança de poder tornar a trovar-nos al sud, d’aquí uns cuants dies, ells demà ja marxen de Bangkok.
Os trovaré a faltar companys, que tingueu bon viatge!

Roger i Clara

El dissabte abans de sortir, vaig tenir la sort d’estar convidat al casament del Roger i la Clara, i avui m’he llevat amb un SMS d’ells, perque ha donat la casualitat que estan aquí en viatge de noces, aquesta nit quedarem per anar a sopar, em fa molta il.lusió poder veure’ls per aquí.
Avui he agafat el metro per primer cop, es net, ràpid i fàcil, però bastant inútil, les poques linees que hi ha, no porten a casi cap lloc interessant.Però em deixen relativament aprop del Barri xinés.
M’agradat deixar-me portar per els laberintics i estrets carrers plens de gent, la barreja d’olors (no totes agradables) i sesacions, fa que pasi molt de temps vagabundejat per aquí.
Cansat, decideixo entrar en un temple, per recuperar forces. M’aseg en un racó i enseguida em crida l’atenció un ritual que molts dels devots practiquen. Es tracta de resar amb un pot ple de palillets, que sacsegen fins que en cau un, tots porten un missatge i soposo que segons el que diu , el dessig de la pregaria es compleix o no, això ja es una interpretació propia, hauré d’investigar si realment te aquest significat.
Es realmet molt difícil trobar bars normals o cafeteries on recuperar forces, aixì que decideixo anar a Khao san road, meca de motxileros i reducte occidentalitzat. Aquí per fi, recupero forces menjant algo seient en un bar que cultaralment m’es proper.
M’estic donant compte, que de moment, no estic fent massa fotos, estic com mes tranquil, i no em cal preme el disparador a cada pas que dono. No se pq em passa això, hi hauré de pensar.

Interconexions

Ja he arrivat, la maleta surt per la cinta i no tinc cap problema per passar la frontera i arrivar a l’hotel, un Ibis que està molt be.
Primer em vull situar una mica, i intento passejar per els carrers pròxims a l’hotel, dic intento, perque la cuasi inexistencia d’aceres fa que sigui complicat anar per el carrer com a peatón, no serà una ciutat fàcil, per moures.
Mes tard, em ve a buscar Pablo, un amic que ja fa anys que viu aquí, i em porta a sopar a un restaurant Italià, diu que el meu estomac encara no està acostumat a la cuina tailandesa i que ja hi anirem demà, jo li faig cas, i mentre ens posem al dia dels amics , de futbol i m’explica una mica el tarannà del pais i llocs on anar, gaudim d’un excelent sopar.Pleguem aviat, ell demà treballa i jo estic molt cansat.
El dia comença amb l’obligació de trobar l’ agencia de viatges que m’ha de portar a Siem Reap, necessiten el passaport per el visat. Amb l’ajuda del recepcionista que m’escriu l’adreça en tailandes, es fàcil per el taxista arrivar a lloc..
LLiure ja, comença la primera visita, el Palau reial, ja veureu les fotos, però ara mateix, no penso fer servir aquest diari per canasar al lector donant cada detall de les visites.
Molt aprop, està el temple “Wat Po”, on descansa el buda yacent, que també visito, i sortint, comencen els problemes d’orientació. Soposo que veure’m amb el mapa, la guia i la motxilla de la càmera, provoca la pena dels que en veuen, fins que un simpàtic tailandes s’apiada de mi i em pregunta que on vull anar, al final, acabo amb un munt de llocs nous on anar, i un taxi tuc tuc, amb el preu ja pactat per el simpàtic samarità.
La primera parada no prevista amb tuc tuc em porta al temple del “buda afortunat” que voleu que os digui, res de l’altre mon, La segona, vulguis que no, el taxista em vol portar de botigues, jo li dic que no, que no vull comprar res, però ell, insisteix, i em diu, que si parem, la gasolina li surt gratuita, que siusplau, que nomes miri.
En fi, m’obre la porta un senyor molt agradable de la botiga de trajos a mida, el meu interés per aquest tipus de genere es nul, però entro, i intento mirar amb cert interes, el gran nombre de teles que m’ensenya, fins que veig que mira la meva càmera, i em diu que ell te la D90, dons ja està, uns deu minuts parlant que si aquest accesori, que si aquesta óptica a la rebotiga dels trajos, la situació es extranya i finalment, li confeso al l’home que no tinc cap intenció de comprar res, però que he disfrutat molt compartint els meus coneixements sobre fotografia. Ens despedim, i continua la ruta en tuc tuc.
Golden mountain, un temple mirador, on es veuen unes vistes força interesants de la ciutat, aquí el meu taxista es despedeix i continuo la ruta sol.
No se si serà per efecte de les bendicions del budes, però el GPS del móvil comença a funcionar, i trovo molt ràpid el gran columpio que estava buscant, i de propina, un temple budista molt maco en plena cerimónia.
Del gran buda surten uns cordills que comunican els monjos i a tots els asistens que hi recen, es com una gran intercomunicació cósmica, hi estic agust i mhi quedo una bona estona, mentre hi soc, no puc evitarpensar amb gent que cónec, i com els hi agradaria poder estar veient i sentint això.
Despres d’algunes visites i 40 minuts de taxi (la ciutat es molt caotica) torno al hotel, just per canviar-me i esperar a Pablo, que avui si que em porta a un restaurant tailandes.

20 minuts

Encara ressona la veu de la Srta Ciccone en el meu cap, quan la Marta, la meva fillola, em ve a buscar per portar-me a l’aeoroport.
L’enbarcament i els altres procesos obligatoris per pujar a l’avió, els faig sense cap problema, fins hi tot, aquest cop no em sona l’alarma.
Un cop a l’avió cap a Amsterdam, no em costa dormir, fins que el continuat soroll d’obrir llaunes em desperta, just per a menjar alguna coseta.
Sempre he pensat, que ser viatger d’un avió a l’hora de menjar, deu ser el mes semblant a possar-se a la pell d’un gos. Depens totalment de quan les hosteses ho vulguin, a mes, tampoc pots escollir, si nomes et donen cacahuets, dons cacahuets, si hi ha pollastre, dons mes val que t’agradi, mai podras dir, ara vull una pizza i a la hora que vulguis, en aquell petit domini, el teu amo es l’hostessa i ella et donarà de menjar, quan li vagi be, i si aixis ho vol.
Ja estic a Schiphol, la carta d’embarcamet em marca la porta F7, per agafar l’altra vol, i segons el mapa de situació, estic justament a l’altre punta, el mapa em diu, sumant els temps, que trigaré uns 20 minuts, i aixís es, sense comtar la parada a la “narcosala” dels fumadors, crec que l’unica en tot aquest inmens aeroport.
Per fi arribo a la porta que em toca, però algo no va be, miro la pantalla, i només surten 2 vols, un a Tokio i l’altre a Kuala Lumpur, merda, ja hi som… Per fi, trobo una pantalla on hi surten tots els vols, i el meu hi surt, però a la porta E20, com es petit aquest aeroport, trigo uns 20 minuts mes a ser-hi.
Per fi arrivo, i ara si, es la correcta, encara tinc molt de temps, i començo a escriure aquesta crónica, en Word de moment, perqué encara no he trobat un Server wi-fi de franc.
Ara aniré a fer un altre cigarreta, nomes son 20 minuts, i d’aquí 12 hores, ja estaré a Bangkok.

L'equip

Un viatge, suposa per a mi,la fusió de dues de les coses que em fan mes feliç, la fotografia i viatjar.
Fer fotos es algo que faig habitualment i no em cal cap altre motiu que el desig de fer-ho, en canvi, no entenc el viatjar sense fer fotos, crec que no viatjaria si no pogués portar càmera, de fet, tots els meus acompanyants de viatge han patit les meves "neures" a l'hora d'anar a un lloc, o a una hora específica només per el fet de fer la foto,quina paciència que han tingut, gràcies per aguantar-me.
Tenir un bon equip, es important, però no definitiu a l'hora d fer bones fotos, en el meu cas, al llarg del temps, he anat ajuntant un "equipet" raonablement prou bo. El tema, es ser conseqüent amb les necessitats i la realitat del viatge.
Queda clar, que tot girarà entorn de la meva màquina principal, una Nikon D80. Per acompanyar-la, el primer convidat serà el polivalent Nikon 18 - 135, es una lent acceptable, que es molt útil per viatjar, la seva amplia focal, fa que la puguis utilitzar en casi tots els moments. En segon lloc, el Sigma 10-20, molt útil per fotos d'arquitectura i petits espais, per últim, un Nikon 50 1,8 , ideal per a retrats i llocs amb poca llum.
El 70- 200 i el 17- 50, aquest cop es queden a casa, malgrat ser dos excel.lents òptiques, 2,8 totes dues, no puc portar-les, es un viatge molt llarg i amb molt moviment, al final necessitaré un sherpa.
Aquest any, es el primer cop que portaré flash extern, no se si l'utilitzaré molt, però segur que en mes d'una ocasió, el trobaria a faltar.
També com a novetat, portaré una càmera aquàtica muntada en unes ulleres de busseig,
el resultats encara son una incògnita.
Completant tot això, he afegit al equip, un minipotàtil per les copies de seguretat, i de pas, anar actualitzant aquest blog.
Finalment, estris de neteja, carregadors, targetes, funda de pluja (per al monzó) i una petita càmera Leica minilux d'emergència de 35 mm.
Sempre acabo amb mal d'esquena però desprès, quan miro les fotos se'm passa.

Música de supervivencia

Tota gran aventura, ha de tenir una bona banda sonora. I aquesta es la tria que m'acompanyarà al llarg de la travessia.

ACDC.................................................Black ice
Antònia Font.........................................Batiscafo Katiuscas
The Beach............................................BSO
Blondie..............................................Greatest Hits
Budweiser Clubbing Producers By Recycled Sound.......varios
Caravan 2009: Canarias Arte Avanzado.................varios
The Chemical Brothers................................Surrender
Colder...............................................Heat
CSS..................................................Cansei De Ser Sexy
Death In Vegas.......................................Scorpio Rising
Depeche Mode.........................................Remixes 81-04
Eddie Vedder.........................................Into The Wild
Ferenc...............................................Fraximal
Fleetwood Mac........................................The Very Best Of Fleetwood Mac
Interpol.............................................Antics
Our Love To Admire
Turn On The Bright Lights
JET..................................................Get Born [Bonus Tracks]
Joy Division.........................................Substance 1977-1980
Kings Of Leon........................................Aha Shake Heartbreak
Because Of The Times
Only By The Night
Youth & Young Manhood
Ladytron.............................................Softcore Jukebox
Witching Hour
Leftfield............................................A Final Hit: Greatest Hits
The Matrix...........................................BSO
Massive Attack.......................................Protection
MGMT.................................................Oracular Spectacular
Mono.................................................Showtime
Nine Inch Nails......................................Year Zero
Nirvana..............................................The best of
Orbital..............................................Work 1989-2002
Pearl Jam............................................Live At The Gorge
Pete Doherty.........................................Grace/Wastelands
Placebo..............................................Battle For The Sun
Meds
Sleeping With Ghosts
Portishead...........................................Third
The Prodigy..........................................The Fat Of The Land
Radiohead............................................In Rainbows
OK Computer
Sex Pistols..........................................Kiss This
Shout Out Louds......................................Our Ill Wills
The Strokes..........................................First Impressions Of Earth
Is This It?
Room On Fire
U2...................................................Achtung Baby
How To Dismantle An Atomic Bomb
The Joshua Tree
Vampire Weekend......................................Vampire Weekend
The Go! Team.........................................Proof of Youth
The Killers..........................................Day & Age
Luomo................................................Paper Tigers
Nelly Furtado........................................Loose
Pan Sonic............................................Katodivaihe
Pete and The Pirates.................................Little Death
Peter Bjorn and John.................................Living Thing
Phoenix..............................................Wolfgang Amadeus Phoenix
The Whip.............................................X Marks Destination
White Lies...........................................To Lose My Life

Si teniu alguna proposta mes?

La Ruta

Vaig passar força temps rumiant la ruta del viatge. Ajudat per les guies de Lonely Planet , la guia del Pais Aguilar i moltes pàgines web, vaig acabar de decidir el que serà el full de ruta d'aquesta aventura.
Mai m'han interessat molt els paisatges naturals, tampoc m'agraden els individus que hi habiten, parlo de insectes i rèptils, no de persones. Encara que també, veure a pobres dones sotmeses a la tortura de portar anelles de ferro al coll, per guanyar-se una propina, ho trobo poc atractiu i moralment discutible. Per tant, aquest cop, no aniré cap el nord.
La primera part del viatge, la passaré principalment a Bangkok, amb un parell d'excursions a ciutats veïnes i el que serà un dels llocs que em fa mes il.lusió veure, Angkor Wat (Cambotja), el complexe religiós mes gran del mon.
Desprès, agafaré el tren direcció sud, fins arribar a Phuket.Aquesta serà la part mes improvisada del viatge, si m'agrada un lloc m'hi quedo, si no, continuaré buscant.
Finalment, de Phuket volaré a Kuala Lumpur (Malàsia), on un hotel m'acollirà a l'ombra de les Petrones . I des de aquí, a Barcelona.

22	VOL BCN BKK
23	VOL BCN BKK
24	BKK
25	BKK
26	BKK
27	BKK
28	BKK
29	TEMPLE DELS TIGRES BKK
30	Angkor wat
31	Angkor wat
1	Angkor wat
2	BKK- AYUTTAYA
3	AYUTTAYA
4	AYUTTAYA
5	BKK- PHETHCHAMBURI
6	?
7	?
8	?
9	?
10	?
11	?
12	?
13	?
14	PHUKET
15	PHUKET
16	PHUKET
17	PHUKET- KUALA LUMPUR
18	KUALA LUMPUR
19	KUALA LUMPUR
20	VOL KL
21	VOL KL BCN

La Maleta

Portava molts anys volen anar a Tailandia, ara sembla que en breu serà una realitat.Avui, nomes falten 19 dies.
Ha sigut un curs complicat, ara fa un any, la meva vida era totalment diferent a tots els nivells, molts canvis hi ha hagut al llarg d'aquest mesos, i la pèrdua de paradisos fa que una força interior em porti a buscar-los, per això faig aquest viatge, per tornar a començar i posar punt i final a una etapa.
Ara que cada cop està mes aprop, penso amb el viatge i em fa respecte, no por, un mes fora de casa sol, lluny de tota la gent que estimo, lluny de la meva ciutat on m'agrada tant viure, fa que em plantegi certs dubtes sobre si seré capaç de sortir-me'n, però la il.lusió i les ganes de sentir, viure i veure noves sensacions i expèriencies, fa que aquest núvols de turmenta desapareixin, a part comptaré amb aliats durant el viatge que el faran mes plane.
Avui m'he comprat la maleta, ja puc marxar.